Kostiliovita

Kostiliovita
Fórmula química	K₂Zr(Si₃O9)·H₂O
Epònim	Iekaterina Kostiliova-Labuntsova
Localitat tipus	Vall del riu Vuonnemiok, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CJ.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CJ.35
Dana	59.2.1.3
Heys	14.10.15
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,17Å; b = 11,71Å; c = 6,56Å; β = 105,26°
Grup espacial	grup espacial P2₁/a
Duresa (Mohs)	5
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,595 nβ = 1,598 nγ = 1,610
Birefringència	δ = 0,015
Angle 2V	mesurat: 48°, calculat: 54°
Dispersió òptica	r > v o r < v
Impureses comunes	Ti, Hf, Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-053
Any d'aprovació	1983
Símbol	Ksv
Referències

La kostiliovita, de vegades també anomenada kostilevita, és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Iekaterina Iekaterina Kostiliova-Labuntsova (1894-1974), mineralogista de l'Institut de Geologia dels dipòsits de minerals, Mineralogia i Geoquímica de Moscou, Rússia. La labuntsovita també és anomenada en el seu honor.

Característiques

La kostiliovita és un silicat de fórmula química K₂Zr(Si₃O₉)·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kostiliovita pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O₁₈]^12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la vall del riu Vuonnemiok, al massís de Khibini, situat al centre de la península de Kola, a l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També ha estat descrita en altres indrets propers, com és el cas dels monts Koaixva i Iukspor, al mateix massís de Khibini.