Vés al contingut

Sekaninaïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSekaninaïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Fe,Mg)₂Al₃(AlSi₅O18)
EpònimJosef Sekanina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusDolní Bory, Křižanov, Districte de Žďár nad Sázavou, Regió de Vysočina, República Txeca
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CJ.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.CJ.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.06b Modifica el valor a Wikidata
Dana61.2.1.2
Heys16.19.3
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 17,18 Å; b = 9,82 Å; c = 9,29 Å;
Grup espacialspace group Cccm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorblau grisós a violeta blavós
Macles
Exfoliacióimperfecta - {100}
Duresa (Mohs)7,5
Lluïssorvítria
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,561 nβ = 1,572 nγ = 1,576
Birefringènciaδ = 0,015
Angle 2Vmesurat: 66°, calculat: 60°
Dispersió òpticafeble
Impureses comunesTi, Mn, Ca, Na, K, H
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967-047
SímbolSkn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La sekaninaïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Josef Sekanina (4 de setembre de 1901 - 28 de novembre de 1986), mineralogista txec, qui va trobar el mineral per primera vegada.

Característiques

[modifica]

La sekaninaïta és un silicat de fórmula química (Fe,Mg)₂Al₃(AlSi₅O18). Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1975. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5. És un mineral dimorf de la ferroindialita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sekaninaïta pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museo de Moràvia, a Brno, amb el múmero de registre: a6108.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a Dolní Bory, al municipi de Křižanov, dins el districte de Žďár nad Sázavou (Regió de Vysočina, República Txeca). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.

Referències

[modifica]
  1. «Sekaninaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 gener 2020].