Kristoffer Nyrop

Kristoffer Nyrop
	;
Biografia
Naixement	11 gener 1858 ; Copenhaguen (Dinamarca)
Mort	13 abril 1931 (73 anys); Copenhaguen (Dinamarca)
Sepultura	Solbjerg Park Cemetery (en)
Activitat
Ocupació	filòleg, professor d'universitat, romanista
Ocupador	Universitat de Copenhaguen
Membre de	Acadèmia Medieval d'Amèrica (membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica) (1926–); Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1922–1931); Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (associat estranger) (1920–1931); Accademia della Crusca ; Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres ; Reial Societat d'Arts i Ciències de Göteborg ; Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats
Família
Cònjuge	Margrethe Nyrop (1888–)
Pare	Camillus Nyrop
Germans	Camillus Nyrop
Premis
	(1926) membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica; (1919) doctor honoris causa per la Universitat de París; (1917) Premi Saintour; doctor honoris causa per la Universitat d'Estrasburg ;

Kristoffer Nyrop (Copenhague, 11 de gener de 1858 - Copenhague, 13 d'abril de 1931) fou un romanista danès.

Vida

Nyrop feu els seus estudis de literatura francesa a Copenhague, contra l'opinió d'una família luterana profundament religiosa que dubtava de la viabilitat de dedicar la vida a l'estudi d'una literatura que considerava de moralitat dubtosa. Amplià els estudis a París (amb Paul Meyer i de Gaston Paris) i posteriorment feu estades a Suïssa, França i Itàlia. El 1878 va publicar el seu primer article científic amb només 20 anys. El 1886 defensà la seva tesi doctoral sota la direcció de Vilhelm Thomsen intitulada Adjektivernes Kønsbøjning i de romanske Sprog. De 1894 a 1928 fou el successor de Thor Sundby (1830-1894) com a professor de llengua i de literatura franceses a la Universitat de Copenhague.

Apassionat per les llengües romàniques, va publicar primer una sèrie d'antologies, Lectures françaises (1890-1891), La Espana moderna (1892), Prose e pœsie italiane (1898) i s'interessà també pel romanès i per l'occità. Malgrat que el seu interès principal foren les llengües romàniques i les seves literatures, també publicà sobre el món nòrdic i, concretament, redactà nombrosos articles sobre el folklore, la història cultural i l'etimologia de les llengües nòrdiques.

La seva salut fou, però, precària. Molt aviat quedà paralitzat del braç dret, i perdé la vista l'any 1905 però, ajudat per la seva prodigiosa memòria, va continuar la seva recerca gràcies a un equip d'ajudants on hi havia els seus estudiants, els seus col·legues i els seus amics, que escrivien el que ell els dictava.

El 1912 fou elegit membre corresponent de l'Académie des inscriptions et belles-lettres i el 1920 membre de ple dret; el 1922 l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique el nomenà membre estranger. El primer tom de la seva Histoire générale de la langue française, dedicat a la fonètica històrica, meresqué el premi Diez i el premi Saintour de l'Académie Française.

A més del seu treball científic, tingué una posició compromesa sobre qüestions del seu temps. Durant la Primera Guerra Mundial no va deixar de denunciar l'imperialisme alemany.

La gramàtica històrica francesa

L'obra més important de Nyrop és la seva Grammaire historique de la langue française en 6 volums. Copenhague, Leipzig, París 1899-1930 (reedició : Ginebra 1979)

# Histoire générale de la langue française. Phonétique historique (1899)
# Morphologie (1903)
# Formation des mots (1908)
# Sémantique (1913)
# Syntaxe. Noms et pronoms (1925)
# Syntaxe. Particules et verbes (1930)

Enllaços externs