Vés al contingut

Ksi del Dragó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicKsi del Dragó
Tipusestrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K2III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióDragó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra34,4112 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi12 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,07[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,75 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.472 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi29,0603 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)78,914 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)93,698 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar2,3 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−25,83 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial360 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 53m 31.7295s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)56° 52' 21.5109''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,04[8] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GSC 03910-01710 (GSC)
2MASS J17533173+5652216 (2MASS)
HD 163588 (Henry Draper Catalogue)
HIP 87585 (Catàleg Hipparcos)
HR 6688 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 17526+5652 (IRAS)
SAO 30631 (Catàleg SAO)
ξ Dra (nomenclatura de Bayer)
PLX 4093 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
BD+56 2033 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J17535+5653A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
FK5 671 (FK5)
GC 24364 (Catàleg General de Boss)
GCRV 10361 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 87585 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 17519+5654 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC +60253 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 2902 (JP11)
N30 3981 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PMC 90-93 477 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 36240 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 2026 (RAFGL)
ROT 2507 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 21275 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 3910-1710-1 (Catàleg Tycho)
UBV 15249 (UBV)
YZ 56 9517 (YZ)
PLX 4093.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
WDS J17535+5652A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
WEB 14775 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 1421593566061407872 (Gaia Data Release 2)
32 Dra (Nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 1421593566062037120 (Gaia DR3)
TIC 232621005 (TESS Input Catalog)
AG+56 1133 (AGK3U)
UBV M 22485 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Ksi del Dragó (ξ Draconis) és un estel binari a la constel·lació del Dragó de magnitud aparent +3,74. El component principal, Ksi del Dragó A, rep el nom de Grumium (que també és el nom tradicional del sistema); l'origen del nom no és clar, podent provenir d'una paraula en llatí que significa «el musell del porc»; avui, l'estel se situa en la mandíbula del drac, encara que ho, pensa que en les primeres representacions de la figura assenyalava la llengua.[9][10] També ha estat anomenada Genam —nom utilitzat per Johann Bayer— i Nodus I.[11][12]

Situada a 111 anys llum de distància del sistema solar, Ksi del Dragó és una gegant taronja de tipus espectral K2III, amb una temperatura efectiva de 4472 K. El seu radi és 11,5 vegades més gran que el del Sol —xifra obtinguda a partir del valor del seu diàmetre angular, 3,13 mil·lisegons d'arc— i la seva lluminositat és 53 vegades major que la lluminositat solar.[13][14][15] Aquests valors, modestos tractant-se d'un estel gegant, són comparables als de Pòl·lux (β Geminorum) o Wazn (β Columbae), però queden lluny dels d'Arcturus (α Bootis). Presenta una metal·licitat una mica inferior a la del Sol ([Fe/H] = -0,11).[14] Amb una massa de 1,5 masses solars, Ksi del Dragó té una edat aproximada de 3000 milions d'anys i hom pensa que ha abandonat la seqüència principal recentment, fa només 160 milions d'anys, per la qual cosa està augmentant en lluminositat amb un nucli inert d'heli.[9]

Referències

[modifica]
  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. 5,0 5,1 Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
  6. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  7. Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
  8. «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. V. Molybdenum: The p-process element». Astronomy and Astrophysics, 10-2022. DOI: 10.1051/0004-6361/202244013.
  9. 9,0 9,1 «Grumium» (en anglés). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 17 octubre 2020].
  10. Grumium (The Fixed Stars)
  11. «Draco». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  12. Grumium Arxivat 2016-01-05 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  13. Xi Draconis (SIMBAD)
  14. 14,0 14,1 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101 (Taula consultada en CDS).
  15. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4, 2005. pp. 773-777.