Kurt Diebner
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 maig 1905 Nessa (Alemanya) (en)  |
| Mort | 13 juliol 1964 (59 anys) Oberhausen (Alemanya) |
| Residència |  Flensburg, Alemanya de l'est. |
| Formació | Universitat d'Innsbruck. Universitat de Halle |
| Tesi acadèmica | Columna d'ionització de les partícules alfa (1932) |
| Es coneix per | Projecte Urani. |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física nuclear |
| Ocupació | Físic |
| Activitat | 1932-1964 |
| Ocupador | Physikalisch-Technische Bundesanstalt |
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors |
| Cronologia | |
| 1943-15 octubre 1945 | Operació Alsos |
| Operació Epsilon
| |
Kurt Diebner (13 de maig del 1905 - 13 de juny de 1964) fou un físic nuclear alemany, conegut per dirigir i administrar el Projecte Nuclear Alemany (Projecte Urani) durant la Segona Guerra Mundial. Kurt fou l'administratiu del Projecte Urani després que Adolf Hitler, Führer i Canceller d'Alemanya autoritzés aquest programa.
Educació
[modifica]Diebner va néixer l'any 1905 a Obernessa, Weißenfels, a l'Imperi Alemany, L'any 1925, començà a estudiar física a la Universitat Martin Luther de Halle on va guanyar el Bachelor of Science l'any 1928 i obtingué un màster de ciència l'any 1930 en la Universitat d'Innsburck. Va completar el seu doctorat el 1932. La seva tesi fou sobre la columna d'ionització de les partícules alfa.[1]
Carrera acadèmica
[modifica]Del 1931 al 1934, Diebner fou un professor de Gerhard Hoffman a la Universitat de Halle.[1] Des del 1934, Kurt fou un empleat a temps parcial dell PTR (Institut Tècnic i Físic del Reich), també va ser assessor del Ministeri de Defensa del Reich i Heereswaffenamt (Oficial d'artilleria de l'exèrcit) en físiques nuclears.[1]
Programa nuclear alemany
[modifica]L'any 1934, la Wehrmacht l'assignà a la branca d'investigació del Heereswaffenamt, on hi treballà amb el professor Friedrich Berkei en el desenvolupament d'explosius, similars a los que produïa el professor Hubert Schardin per a la Luftwaffe a Berlín. La feina de Diebner rivalitzava amb les investigacions de Werner Heisenberg.[2][3][4][5]
Com a científic nuclear, Kurt exigia establir una branca per a la investigació en física nuclear. Fou assignat Comissionat en la Planta de Producció d'aigua pesant a Noruega i esdevingué director provissional de l'Institut de Física Kaiser Wilhelm.
Carrera de la post-guerra
[modifica]A partir del 1956, Diebner fou membre del Consell d'Administració de la Gesellschaft zur Kernenergieverwertung in Schiffbau und Schiffahrt (GKSS¡¡, Empresa per a l'Explotació Comercial de l'Energia Nuclear en Construcció Naval i d'Enviament). Des del 1957 també fou professor de l'Escola d'Enginyers Navals a l'estat de Flensburg.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Hentschel and Hentschel, 1996, Appendix F; see the entry for Diebner.
- ↑ Kant, 2002, Reference 8 on p. 3.
- ↑ Hentschel and Hentschel, 1996, 363–364 and Appendix F; see the entries for Diebner, Döpel, and Joos. See also the entry for the KWIP in Appendix A and the entry for the HWA in Appendix B.
- ↑ Macrakis, 1993, 164.
- ↑ Walker, 1993, 94–104.