Vés al contingut

Kurt Richter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKurt Richter
Biografia
Naixement24 novembre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 desembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya
Activitat
OcupacióJugador i escriptor d'escacs
Nacionalitat esportivaAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1950)
National Master (en) Tradueix (1952) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1936Olimpíada d'escacs de 1936
1931Olimpíada d'escacs de 1931
1930Olimpíada d'escacs de 1930 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMestre Internacional (1950)
Campió del III Reich (1935)
ChessGames: 82276 365Chess: Kurt1_Richter Chess.com: kurt-richter OlimpBase homes: vpnb9xjd

Kurt Paul Joseph Otto Richter (Berlín, 24 de novembre de 1900 - 29 de desembre de 1969), fou un jugador i escriptor d'escacs alemany, que ostentà el títol de Mestre Internacional des de 1950.[1]


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Resultats destacats en competició

[modifica]

El 1922, Richter va aconseguir el seu primer triomf rellevant al Campionat d'escacs de Berlín, títol que repetiria el 1923, i més tard el 1929 en el mateix Campionat, empatat amb Carl Ahues.[2] Aquell mateix any, va guanyar el Torneig de Wiesbaden.

El 1930, va ser 4t-5è al Torneig de Swinemünde, i va quedar 3r-5è a Praga. El 1931, va perdre un matx contra Gösta Stoltz (½:1½) a Berlín, i va ser 2n, per darrere de Ludwig Rellstab, al Campionat de Berlín.

El 1932, va guanyar a Hamburg. El mateix any, va ser 1r-2n a Kiel, i va quedar 3r a Berlín. A més, va quedar 4t a Swinemünde. El 1932/33, fou 1r-2n a Berlín. El 1933, va ser 2n, per darrere de Iefim Bogoliúbov, a Bad Aachen. Aquell mateix any, va ser 5è-6è a Swinemünde. A més, va ser 4t-5è a Bad Salzbrunn.

El 1934, va quedar 2n, per darrere de Gideon Ståhlberg, a Bad Niendorf. El 1935, va ser 1r-2n a Berlín. El mateix any, va quedar 2n a Swinemünde. Així mateix, el juliol de 1935, va guanyar a Bad Aachen (3r Campionat del Tercer Reich).[3] El setembre del 1935, va jugar a Sopot (matx entre Alemanya i Suècia). El 1936, va guanyar el Campionat d'escacs de Berlín. El 1936, va quedar 2n a Swinemünde. El mateix any, va ser 8è-9è a Poděbrady (amb triomf de Salo Flohr).

El 1937, va ser 2n-3r a Berlín. El mateix any, va quedar 4t a Bad Elster. Aquell mateix any, va ser 1r-2n a Bad Saarow. El juliol de 1937, va quedar 2n, per darrere de Georg Kieninger, a Bad Oeynhausen (4t Campionat Nacional d'Alemanya). Així mateix, va ser 3r a Berlín (amb victòria de Friedrich Sämisch).

El 1938, va quedar 9è a Bad Harzburg (triomf de Vasja Pirc). El mateix any, va guanyar el Campionat d'escacs de Berlín. Així mateix, va ser 4t-5è a Berlín. El juliol de 1938, va quedar 5è-7è a Bad Oeynhausen (5è Campionat Nacional d'Alemanya), amb triomf d'Erich Eliskases. Al maig de 1939, va quedar 2n, per darrere de Bogoliúbov, a Stuttgart (1r Europa Turnier).[4]

Durant la Segona Guerra Mundial, Richter va participar en diversos torneigs importants. El juny de 1940, va guanyar a Berlín (BSG), i va quedar 2n, per darrere de Bogoliúbov, a Berlín. L'agost de 1940, va ser 3r-4t a Bad Oeynhausen (7è Campionat Nacional d'Alemanya). El novembre de 1940, va quedar 3r a Cracòvia/Krynica/Varsòvia (1r Campionat del Govern General). El 1941, va ser 3r-4t a Berlín. L'agost de 1941, va quedar 3r, per darrere de Paul Felix Schmidt i Klaus Junge, a Bad Oeynhausen (8è Campionat Nacional d'Alemanya).

El setembre de 1941, va ser 5è-6è al Torneig de Múnic (2n Europaturnier),[5] amb triomf per Stoltz. El setembre del 1942, va quedar 3r-5è a Múnic (1r Campionat d'Europa, Europameisterschaft, precursor de l'actual Campionat d'Europa individual), amb victòria d'Aleksandr Alekhin.[6]

Després de la Segona Guerra Mundial, va deixar gradualment de participar en torneigs per dedicar-se a escriure en l'àmbit dels escacs. Tot i això, va participar en diferents Campionats de Berlín. Va ser 1r-2n el 1948, va quedar 3r-4t el 1949, 2n-3r el 1950, 2n el 1951, i 3r el 1952.

Va rebre de la FIDE el títol de Mestre Internacional el 1950.

Participació en competicions per equips

[modifica]

Richter va representar Alemanya en dues Olimpíades oficials i en una de no oficial: al quart tauler (+6 -3 =3)[7] a Hamburg el 1930, al quart tauler (+7 -1 =7) a Praga el 1931, i al primer tauler (8 -2 =8) a Munic el 1936. Va guanyar dues medalles de bronze per equips (1930, 1936) i una medalla de bronze individual (1931).

Contribucions a la teoria dels escacs

[modifica]
abcdefgh
8
a8 negres torre
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c6 negres cavall
d6 negres peó
f6 negres cavall
g5 blanques alfil
d4 blanques cavall
e4 blanques peó
c3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Variant Richter-Rauzer
abcdefgh
8
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
f6 negres cavall
d5 negres peó
g5 blanques alfil
d4 blanques peó
c3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Variant Richter-Veresov
  • El diagrama de l'esquerra mostra la posició inicial de la variant Richter-Rauzer de la defensa siciliana (també coneguda com a Atac Richter-Rauzer), que es produeix després de 1.e4 c5 2.Cf3 d6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 Cc6 6.Ag5. La Variant Richter-Rauzer rep aquest nom per Kurt Richter i Vsèvolod Ràuzer.
  • El diagrama de la dreta mostra la posició inicial de l'Atac Richter-Veresov (també conegut com a obertura Veresov), que deu el seu nom a Kurt Richter i Gavriil Veresov. Es produeix amb freqüència després de la seqüència 1.d4 d5 2.Cc3 Cf6 3.Ag5.

Publicacions

[modifica]

Richter va ser editor de les revistes d'escacs Deutsche Schachblätter i Deutsche Schachzeitung, així com escriptor de diferents llibres.

  • Kurt Richter: Schach-Olympia München 1936 (I. & II.Teil - Bücherei d. Großdt. Schachbundes Band 6 & 7) Reprint, Olms Verlag, Zürich, 1997
  • Kurt Richter: Kombinationen, 2. Auflage. Walter de Gruyter & Co, Berlin, 1940 (Erstauflage 1936)
  • Kurt Richter: Die ersten Schritte. Walter de Gruyter & Co, Berlin, 1940
  • Kurt Richter: Der Weg zum Matt. Walter de Gruyter & Co, Berlin, 1941
  • Kurt Richter: Das Matt - Eine Plauderei über den Mattangriff im Schach (Sonderdruck für das Oberkommando der Wehrmacht Abteilung Inland) Berlin, 1942
  • Kurt Richter / Jerzy Konikowski: Mein erstes Schachbuch, 12. Auflage 2003. Joachim Beyer Verlag, Hollfeld, ISBN 978-3-88805-245-3 (Erstauflage 1946)
  • Kurt Richter: Der Schachpraktiker. (1946)
  • Kurt Richter: Kurzgeschichten um Schachfiguren, 4. überarbeitete Auflage. Joachim Beyer Verlag, Hollfeld, 2010 ISBN 978-3-88805-495-2 (Erstauflage 1947)
  • Kurt Richter: Die moderne Schachpartie - Theorie und Praxis der Eröffnungen Horizont Verlag, Berlin, 1948 (Der Vorläufer des "kleinen Bilguer")
  • Kurt Richter: Schachmatt. (1950)
  • Kurt Richter: Hohe Schule der Schachtaktik. (1952)
  • Kurt Richter / Rudolf Teschner: Schacheröffnungen - Der Kleine Bilguer Walter de Gruyter & Co, Berlin, 1953
  • Kurt Richter: Schach-Delikatessen. Walter de Gruyter & Co, Berlin, 1961
  • Kurt Richter / Hans-Hilmar Staudte: Richtig und falsch - Praktische Endspielkunde 2.Auflage, Walter de Gruyter & Co, Berlin / New York, 1978
  • Kurt Richter: Einfälle und Reinfälle 1. Auflage 2010. Joachim Beyer Verlag, Hollfeld, ISBN 978-3-88805-496-9
  • Kurt Richter / Rudolf Teschner: Dr. Max Euwe - Eine Auswahl seiner besten Partien 2.Auflage Walter de Gruyter & Co, Berlin / New York, 1986
  • Kurt Richter: 666 Kurzpartien

Bibliografia

[modifica]
  • Alfred Brinckmann: Kurt Richters beste Partien. 2. Auflage. De Gruyter, Berlín 1961
  • Werner Golz / Paul Keres: Schönheit der Kombination. Sportverlag Berlin, 1972 (Buch über Kurt Richters Schachecke in der Zeitschrift Schach)

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ «Nota biogràfica de Kurt Richter» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 28 novembre 2012].
  2. ↑ «Relació de vencedors del Campionat a BSV». Arxivat de l'original el 2012-07-22. [Consulta: 1r desembre 2012].
  3. ↑ «Llista de guanyadors del Campionat d'Alemanya d'escacs» (en alemany). schachbund.de. Arxivat de l'original el 2008-06-08. [Consulta: 2 desembre 2012].
  4. ↑ «Taula del 1r Europa turnier». The Chess Library. Arxivat de l'original el 2014-12-09. [Consulta: 30 novembre 2014].
  5. ↑ Paige, Roger. «Quadre del torneig de Múnic 1941» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-10-21. [Consulta: 3 desembre 2011].
  6. ↑ «Quadre complet del "1r Campionat d'Europa", Múnic 1942» (en anglès). Chessmetrics. [Consulta: 2 desembre 2012].
  7. ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kurt_Richter&oldid=34155694»