L'últim petó
L'ultimo bacio  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Gabriele Muccino |
| Protagonistes | Giovanna Mezzogiorno Stefano Accorsi Stefania Sandrelli Martina Stella Pierfrancesco Favino Claudio Santamaria Sabrina Impacciatore Giorgio Pasotti Sergio Castellitto Regina Orioli Marco Cocci Luigi Diberti Daniela Piazza Lina Bernardi Piero Natoli Vittorio Amandola Silvio Muccino Carmen Consoli Ines Nobili Elisabetta Rocchetti
|
| Producció | Domenico Procacci |
| Dissenyador de producció | Eugenia F. Di Napoli |
| Guió | Gabriele Muccino |
| Música | Paolo Buonvino |
| Fotografia | Marcello Montarsi |
| Muntatge | Claudio Di Mauro |
| Vestuari | Nicoletta Ercole |
| Productora | Fandango |
| Distribuïdor | THINKFilm |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 2001 |
| Durada | 115 min |
| Idioma original | italià |
| Rodatge | Europa i Florència |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica i drama |
| Tema | amor romàntic, matrimoni, selecció de company, crisi i envelliment humà |
| Lloc de la narració | Itàlia |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
         
| |
L'últim petó (títol original: L'ultimo bacio) és una pel·lícula italiana de Gabriele Muccino, estrenada l'any 2001. Ha estat doblada al català [1]
Com a Come et nessuno maig, film que ha permès al seu director adquirir una certa notorietat a Itàlia, L'últim petó ha conegut un èxit ressonant al seu país d'origen, assolint cinc David di Donatello gràcies a la seva formidable transposició de la crisi de la parella després d'alguns anys de vida comuna i de les indecisions de 5 joves a la trentena dividits entre amor, odi, desil·lusions i adulteri.
El film ha estat objecte l'any 2006 d'un remake als Estats Units, Last Kiss, tenint per a intèrpret principal l'actor Zach Braff. Reprenent la majoria de les escenes del film inicial, el film no va arribar, segons el parer de molts crítics, a retransmetre la malenconia i l'exactitud del film coral de Muccino.
Argument
[modifica]El film gira al voltant de Carlo i Giulia, a la trentena, que viuen una vida de parella aparentment plàcida de matrimoni. El film comença per una escena on surten Carlo, Giulia i els seus pares respectius, anunciant a aquests últims l'arribada d'un feliç esdeveniment.
Així, es narren les històries de la mare de Giulia, obsessionada per l'edat i decebuda pel poca atenció que li concedeix el seu marit psicòleg, i li confessarà després un passat carregat de sentit per al futur de la parella. Els amics de Carlo per la seva banda; Adriano que no suporta més la vida de parella que porta amb la seva esposa i el seu bebè; Alberto que no arriba a crear un enllaç estable amb una persona del sexe oposat; i Paolo torturat pel seu història amb Arianna i pel seu pare malalt.[2]
Repartiment
[modifica]- Stefano Accorsi: Carlo
- Giovanna Mezzogiorno: Giulia
- Stefania Sandrelli: Anna
- Marco Cocci: Alberto
- Pierfrancesco Favino: Marco
- Sabrina Impacciatore: Livia
- Martina Stella: Francesca
- Regina Orioli: Arianna
Rebuda
[modifica]- David di Donatello: director Gabriele Muccino, productor Domenico Procacci, actriu a un segon paper Stefania Sandrelli, muntatge Claudio di Mauro.
- "Una pel·lícula influenciada per Robert Altman però feta sense l'amargor del mestre. Pot semblar una barreja d'òpera italiana i comèdia, però en esperit és shakesperiana" [3]
- "Encara que pugui semblar feta per acontentar al gran públic, està calculada de manera intel·ligent, és perceptiva i sovint bastant divertida (...) i és una mica més 'fosca' del que al principi sembla"[4]
- "No és Fellini, per descomptat, però té vida. Mai deixa de moure's, fins i tot encara que s'estigui xocant amb clixés durant tot el camí"[5]
Vegeu també
[modifica]- Last Kiss, 2006) és un remake americà de Tony Goldwyn[6]
- Baciami ancora, continuació sortida l'any 2010 on es troba les mateixes parelles 10 anys després.
Referències
[modifica]- ↑ S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > L'últim petó». [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑ Ebert, Roger. «The Last Kiss Movie Review & Film Summary (2002) | Roger Ebert» (en anglès). [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑ Denby, David «L'ultimo bacio». The New Yorker.
- ↑ Wilmington, Michael «L'ultimo bacio». Chicago Tribune.
- ↑ Thomson, Desson «L'ultimo bacio». The Washington Post.
- ↑ Scott, A. O. «The Last Kiss - Movies - Review» (en anglès). The New York Times.