L'última casa de l'esquerra
| The Last House on the Left | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Wes Craven |
| Protagonistes | Sandra Cassel Lucy Grantham David Hess Fred J. Lincoln Jeramie Rain |
| Producció | Sean S. Cunningham i Katherine D'Amato |
| Guió | Wes Craven |
| Música | David Hess i Steve Chapin (No surt als crèdits) |
| Fotografia | Victor Hurwitz |
| Muntatge | Wes Craven |
| Vestuari | Susan E. Cunningham |
| Distribuïdor | Hallmark Releasing Corp. |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1972 |
| Durada | 91 min. |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color  |
| Pressupost | 90.000 dòlars |
| Descripció | |
| Gènere | terror |
| Tema | venjança i assassí en sèrie |
           
| |
L'última casa de l'esquerra (títol original: The Last House on the Left) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Wes Craven, estrenada el 1972. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Krug i els seus tres joves, temibles assassins, segresten i torturen a mort dues noies que celebraven el seu aniversari. Només cometran un greu error decidint passar la nit amb una gent,que són els pares d'una de les dues noies. Per a ells, comença el terror i el seu malson, a l'última Casa a l'esquerra.[2]
Repartiment
[modifica]- Sandra Cassel: Mari Collingwood
- Lucy Grantham: Phyllis Stone
- David Hess: Krug Stillo
- Fred J. Lincoln: Fred 'Weasel' Podowski
- Jeramie Rain: Sadie
- Marc Sheffler: Junior Stillo
- Gaylord St. James: Dr. John Collingwood
- Cynthia Carr: Estelle Collingwood
- Ada Washington: Ada
- Marshall Anker: el xèrif
- Martin Kove: el diputat
- Ray Edwards: el carter
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- L'Última Casa a l'esquerra és la primera pel·lícula del realitzador americà Wes Craven (Scream , Les urpes de la nit...).
- El rodatge s'ha desenvolupat del 2 d'octubre al 6 de novembre de 1971 a Long Island, Nova York, Redding i Westport.
- Es tracta d'un remake d'una pel·lícula sueca, La Font, dirigida el 1960 per Ingmar Bergman.[3]
- La pel·lícula també va ser objecte d'un remake el 2009: L'Última Casa a l'esquerra de Dennis Iliadis.
- A destacar, una petita aparició de Steve Miner, realitzador de l'Assassí del divendres (1981), Homicidis en 3 dimensions (1982), Warlock (1989) o Day of the Dead , 2007), en el paper, que no surt als crèdits, del hippy que es burla de l'adjunt del xèrif.
- La pel·lícula va ser prohibida al Regne Unit durant 30 anys.
- Jonathan Craven, el fill del cineasta, fa una petita aparició en el paper d'un noiet amb una pilota.
- Al començament del llargmetratge, una indicació ens descobreix que la història es basa en una història real.
Banda original
[modifica]- The Road Leads to Nowhere
- Wait for the Rain
- Sadie and Krug (Baddies' Theme)
- Now You're All Alone
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. L'última casa de l'esquerra. esadir.cat.
- ↑ «Last house on the left». The New York Times.
- ↑ Critica DevilDead
Filmografia de Wes Craven | ||
|---|---|---|
| Llargmetratges |
|  |
| Telefilms |
| |
