L'última vegada que vaig veure París
Aparença
The Last Time I Saw Paris | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Richard Brooks |
Protagonistes | |
Producció | Jack Cummings |
Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
Guió | Julius J. Epstein, Philip G. Epstein i Richard Brooks |
Música | Conrad Salinger |
Fotografia | Joseph Ruttenberg |
Muntatge | John Dunning |
Vestuari | Helen Rose |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1954 |
Durada | 116 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Mònaco |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | cinema romàntic, drama i comèdia |
Lloc de la narració | París |
Època d'ambientació | 1945 |
L'última vegada que vaig veure París (títol original en anglès: The Last Time I Saw Paris) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Richard Brooks, estrenada el 1954 i doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Poc després de la Segona Guerra Mundial, Charles (Van Johnson), un jove que aspira a ser un escriptor famós, coneix a París una bella jove (Elizabeth Taylor) i es casa amb ella. Quan la seva situació econòmica millora, Charles comença a freqüentar els ambients bohemis.
Repartiment
[modifica]- Elizabeth Taylor: Helen Ellswirth / Wills
- Van Johnson: Charles Wills
- Walter Pidgeon: James Ellswirth
- Donna Reed: Marion Ellswirth / Matine
- Eva Gabor: Mrs. Lorraine Quarl
- Kurt Kasznar: Maurice
- George Dolenz: Claude Matine
- Roger Moore: Paul Lane
- Sandy Descher: Vicki Wills
- Celia Lovsky: Mama Janette
- Peter Leeds: Barney
- John Doucette: Campbell
- Odette Myrtil: Una cantant
- Fay Roope (no surt als crèdits): El redactor en cap
Referències
[modifica]- ↑ «L'última vegada que vaig veure París». Ésadir.cat. [Consulta: 2 maig 2022].