Vés al contingut

La feréstega domada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: L'amansiment de l'harpia)
Infotaula d'arts escèniquesLa feréstega domada
The Taming of the Shrew Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra dramàtica Modifica el valor a Wikidata
AutorWilliam Shakespeare Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Creació1591 Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPàdua Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1623 Modifica el valor a Wikidata
Personatges
PersonatgesPetruchio (en) Tradueix, Katherina Minola (en) Tradueix, Bianca Minola (en) Tradueix, Baptista Minola (en) Tradueix, Lucentio (en) Tradueix, Vincentio (en) Tradueix, Gremio (en) Tradueix, Hortensio (en) Tradueix, Grumio (en) Tradueix, Tranio (en) Tradueix, Biondello (en) Tradueix, Curtis (en) Tradueix i Christopher Sly (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrenavalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica1f i can Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 8519
Musicbrainz: 1c32e9bd-a690-40e6-b3ae-c3e41c8bdb59 Goodreads work: 3152341 Modifica el valor a Wikidata

La feréstega domada (títol original anglès The Taming of the Shrew, coneguda també en català com La fera sotmesa, L'amansiment de la fera, L'amansiment de la fúria i L'amansiment de l'harpia) és una obra de teatre de William Shakespeare que narra la relació d'un matrimoni nou, on la dona mostra molt mal caràcter fins que el marit l'amanseix mostrant-se igual d'implacable, alhora que té lloc un embolic amorós amb la germana de l'esposa i dos possibles pretendents. La comèdia ha estat criticada pel seu masclisme, ja que la conclusió és que la dona sempre ha d'obeir el marit. El final, això no obstant, sembla feliç per a tots els protagonistes. Ell usa l'atac per imitar el comportament de la dona, que ho fa solament com a defensa.

La història era popular a l'època i van sorgir altres llibres amb títols similars, fet que durant anys va posar en qüestió l'autoria de Shakespeare. Sembla que l'origen remot està a un conte recollit a El conde Lucanor. Destaca el tractament del llenguatge i els intercanvis d'enginy entre els esposos, que porten el pes de la comèdia.

L'èxit de l'obra va motivar diverses adaptacions, incloent-hi un musical i una pel·lícula homònima el 1967, amb Elizabeth Taylor com a protagonista.

Traduccions catalanes

[modifica]

Referències

[modifica]