L'anima del filosofo

*L'ànima del filòsof, o, Orfeu i Eurídice*
	;
Títol original	L'anima del filosofo, ossia, Orfeo ed Euridice
Forma musical	òpera
Compositor	Joseph Haydn
Llibretista	Carlo Francesco Badini
Llengua original	italià
Basat en	mite d'Orfeu i Eurídice de Les Metamorfosis d'Ovidi
Data de publicació	segle XVIII
Gènere	Dramma per musica
Parts	quatre
Personatges	Baccante (en) , Corifeo (en) , Creonte (en) , Euridice (en) , First courtier (en) , Fourth courtier (en) , Genio (en) , Orfeo (en) , Plutone (en) , Second courtier/Warrior (en) , Third courtier (en) i Quinto corista (fr)
Estrena
Estrena	9 de juny de 1951
Escenari	Teatro della Pergola de Florència,

L'anima del filosofo, ossia, Orfeo ed Euridice és una òpera en quatre actes de Joseph Haydn, amb llibret de Carlo Francesco Badini, basat en el mite d'Orfeu i Eurídice de Les Metamorfosis d'Ovidi. No es va estrenar en vida del compositor i no va ser estrenada fins al 9 de juny de 1951, al Teatro della Pergola de Florència.^[1]

Una altra versió del famós mite d'Orfeu i Eurídice, també musicat per Monteverdi i Gluck. La composició és de 1791, any de la mort de Mozart. L'estètica neoclàssica es veu en retirada i evidència un dels seus últims cants de cigne. La fe en la bellesa encarnada en el tema noble, adquireix una altra dimensió de la tragèdia.

L'estrena al Regne Unit va tenir lloc el 1955, en un concert al St Pancras Festival. Aquest va ser el debut del baríton Derek Hammond-Stroud.^[2] S'ha interpretat i gravat diverses vegades des de llavors. L'òpera fa un ús extensiu del cor.

Personatges

Rols, tessitura, estrena
Rol	Tessitura	Estrena, 9 de juny de 1951^[3] Director: Erich Kleiber
Orfeo	tenor	Thyge Thygesen
Euridice	soprano	Maria Callas
Plutone	baix	Mario Frosini
Creonte	baix	Boris Christoff
Baccante	soprano	Liliana Poli
Genio	soprano	Julanna Farkas
Primer cortesà	baríton	Camillo Righini
Segon cortesà/Guerrer	tenor	Gino Orlandini
Tercer cortesà	baríton	Edio Peruzzi
Quart cortesà	tenor	Lido Pettini

Enregistraments

1951 – Herbert Handt (Orfeo), Judith Hellwig (Euridice), Alfred Poell (Creonte), Hedda Heusser (Genio), Walter Berry (Pluto), Richard Walleigh (primer cortesà) – Cor i Orquestra de l'Òpera de Viena, direcció: Hans Swarowsky – 3 LPs, The Haydn Society.
1967 – Nicolai Gedda (Orfeo), Dame Joan Sutherland (Euridice), Spiro Malas (Creonte), Mary O'Brien (Genio), Simon Gilbert (Pluto) – Cor de l'Òpera Escocesa, Orquestra Nacional Escocesa, direcció: Richard Bonynge – 2 CDs, Opera d'Oro.
1994 – Robert Swensen (Orfeo), Helen Donath (Euridice), Thomas Quasthoff (Creonte), Sylvia Greenberg (Genio), Paul Hansen (Pluto), Azuko Suzuki (Baccante) – Cor de la Ràdio Bavaresa, Orquestra de la Ràdio de Múnic, direcció: Leopold Hager – 2 CDs, Orfeo.
1997 – Uwe Heilmann (Orfeo), Cecilia Bartoli (Euridice), Ildebrando d'Arcangelo (Creonte), Cecilia Bartoli (Genio), Andrea Silvestrelli (Pluto), Angela Kazimierczuk (Baccante) – Acadèmia de la Música Antiga, direcció: Christopher Hogwood – 2 CDs, L'Oiseau-Lyre,

Referències

↑ Maluquer, Jordi «Las óperas de Haydn». El Ciervo, 53, 2004, pàg. 38. JSTOR: 40831551.
↑ Millington, Barry «Obituari de Derek Hammond-Stroud». The Guardian, 27-05-2012 [Consulta: 11 juliol 2013].
↑ «L´anima del filosofo ossia Orfeo e Euridice». Almanacco.

Vegeu també

Llista de les òperes de Haydn

[1] Maluquer, Jordi «Las óperas de Haydn». El Ciervo, 53, 2004, pàg. 38. JSTOR: 40831551.

[2] Millington, Barry «Obituari de Derek Hammond-Stroud». The Guardian, 27-05-2012 [Consulta: 11 juliol 2013].

[3] «L´anima del filosofo ossia Orfeo e Euridice». Almanacco.

[1]

[2]

[3]