Vés al contingut

L'embolat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'embolat
Le Boulet Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAlain Berberian i Frédéric Forestier Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióThomas Langmann Modifica el valor a Wikidata
GuióThomas Langmann i Dominique Mézerette Modifica el valor a Wikidata
MúsicaKrishna Levy Modifica el valor a Wikidata
FotografiaVincent Mathias Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada107 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeParís i Marroc Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia, cinema d'acció, cinema d'aventures i cinema de presons Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióÀfrica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0283957 FilmAffinity: 104923 Allocine: 29104 Rottentomatoes: m/le_boulet Letterboxd: dead-weight-2002 Allmovie: v263559 TMDB.org: 18457 Modifica el valor a Wikidata

L'embolat(títol original: Le Boulet) és una pel·lícula francesa dirigida per Alain Berbérian i Frédéric Forestal a Tunísia, estrenada l'any 2002. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Moltès, un cap mafiós a la presó des de fa 7 anys per homicidi, juga cada setmana a la loto i confia els seus butlletins de jocs a Reggio, un guardià, amb la finalitat que l'esposa d'aquest últim, Pauline, els faci validar. Un dia, Moltès ha aconseguit tenir un dels bitllets guanyadors, però Pauline ha anat a un ral·li a Àfrica com a infermera, emportant-se la bolleta amb ella. Moltès, volent recuperar-la, s'evadeix i força Reggio a acompanyar-lo en un periple africà quan és aquest darrer qui té el bitllet de loto a la seva bossa. No obstant això, l'evadit esdevé el blanc del seu enemic jurat, un altre pistoler anomenat « el Turc » (el germà del qual va ser mort per Moltès) i del seu guardaespatlles, un colós amb dents d'acer.

El Turc truca a assassins a sou a Mali per tal que capturin Moltès i Reggio a la seva arribada. Aquests darrers arriben a sortir-se'n perquè un dels assassins ha confós el comandament de la bomba amb una Game boy.[2]

Repartiment

[modifica]
  • Gérard Lanvin: Gérard Moltès
  • Benoît Poelvoorde: Francis Reggio
  • José Garcia: Mustapha Amel alias « El Kurd »
  • Djimon Hounsou: Detectiu Youssouf
  • Rossy de Palma: Pauline Reggio
  • Jean Benguigui: Saddam
  • Jamel Debbouze: el guardià de presó a Àfrica
  • Mehdi Bouzana: el fan del zero
  • Gary Tiplady: Tauró, el guàrdia del cos del "Turc"
  • Gérard Darmon: Kowalski, còmplice de Moltès
  • Stomy Bugsy: Malinès 1
  • Marco Príncep: Malinès 2
  • Omar Sy: Malinès 3 
  • Jacky Lambert
  • Renaud Rutten 
  • Jérôme Keen 
  • Lionel Chamoulaud: el periodista del París-Dakar
  • Nicolas Anelka: ell mateix
  • Ludovic Berthillot:
  • Emmanuel Avena:
  • Khalid Maadour:
  • Nikolas Koretzky: Jean Monthieux
  • Thomas Langmann: el germà del « Turc »
  • Frédéric Merlo:
  • Pierre Zaoui:
  • Michel Crémadès: M. Martinet

Crítica

[modifica]
  •  "Comèdia de embolics i mastegots ja vista mil vegades, de comicitat no apta per a ànimes sensibles i de ritme entre cardíac i espàstic" [3]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • El rodatge ha tingut lloc a París, a Erfoud (Marroc), així com a Tunísia.
  • L'home que llegeix un periòdic amb la foto de Moltès a l'esquena és Jean-Marc Deschamps, el director de producció.
  • Destaquen les aparicions de Nicolas Anelka en el seu propi paper, de Jamel Debbouze com a trinxa malinès i dels músics Stomy Bugsy (ex- Ministeri A.M.E.R.) i Marco Príncep (cantant de FFF) i de l'actor Omar Sy com a germans assassins a sou.
  • El guionista i productor Thomas Langmann fa una petita aparició, al començament del film, en el paper de la « balança », germà del Turc.
  • El guardaespatlles del « Turc », interpretat per Gary Tiplady, és una referència al famós assassí a sou anomenat « Tauró » (per la seva mandíbula d' acer) interpretat per Richard Kiel als films de James Bond L'espia que em va estimar (1977) i Moonraker (1979).

Referències

[modifica]
  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > L'embolat». [Consulta: 21 agost 2018].
  2. «Le Boulet». [Consulta: 21 agost 2018].
  3. Torreiro, M. «Le Boulet». El País.