Vés al contingut

L'enterrament de Sant Llorenç

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaL'enterrament de Sant Llorenç

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorAlejo Vera y Estaca Modifica el valor a Wikidata
Creació1862
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli Modifica el valor a Wikidata
Mida223,6 (alçària) × 232,5 (amplada) cm
Col·leccióMuseu del Prado (Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariP006750 Modifica el valor a Wikidata

L'enterrament de Sant Llorenç, també anomenat Enterrament de Sant Llorenç a les catacumbes de Roma, és una pintura a l'oli sobre llenç obra d'Alejo Vera y Estaca, realitzada a Roma el 1862. Recrea una escena religiosa, l'enterrament de Sant Llorenç a les catacumbes de Roma. Considerada una de les obres cabdals de Vera, l'obra va ser presentada a l'Exposició Nacional de Belles Arts el mateix any i va obtenir una medalla de primera classe i va ser comprada per l'estat. Actualment forma part de la col·lecció del Museu del Prado i està en dipòsit a l'Ajuntament d'Osca.

Descripció

[modifica]

La composició consta de sis figures compreses en un fons monumental. El cos de sant Llorenç està estès a terra, al centre del quadre, vestit amb una túnica blanca de màrtir i envoltat d'una mortalla. A la capçalera hi ha Hipòlit que el contempla aixecant part del sudari deixant al descobert el cap i les mans del sant. Dues dones, la vídua Ciríaca i Flàvia, estan a banda i banda del cadàver, una agenollada, i l'altra amb una llàntia a la mà. Completa l'obra un sacerdot amb actitud de benedicció, acompanyat d'un nen que li presente un llibre.[1]

Història

[modifica]

L'obra va ser pintada a Roma el 1862, on Vera va passar una temporada formant-se.[2][3] Va presentar-la a l'Exposició Nacional de Belles Arts d'aquell any i va obtenir una medalla de primera classe en la secció de temàtica històrica.[2] És considerada una de les millors obres de Vera,[4][5] i de fet la crítica del moment va elogiar-la tant per l'estètica, l'execució material i la inspiració de l'artista.[1]

L'obra va destacar tant que va comprar-la l'estat,[6] i va passar pel Museu de la Trinidad (1862-1872), el Museu del Prado (1872-1896), el Museu d'Art Modern (1896-1971), per tornar a ingressar a les col·leccions del Prado, si bé actualment l'obra es troba en dipòsit a l'Ajuntament d'Osca.[2]

Ha format part de dues exposicions. El 1988 de Exposiciones Nacionales del Siglo XIX. Premios de Pintura (1856-1900) i el 2012-213 de Historias Sagradas. Pinturas religiosas de artistas españoles en Roma (1852-1864), ambdues a Madrid.[2] Per a la darrera exposició, l'obra va ser restaurada minuciosament.[7]

Estil

[modifica]

Hom la considera una obra d'inspiració pompeiana.[8] Segons el crític Javier Ramírez, el quadre estava vinculat a l'escola religiosa realista, en un moment en què aquest moviment estava influenciant diversos artistes, més que no pas al neocatolicisme purista d'Overbeck. Per a Pi i Margall, l'obra es trobava en transició entre el realisme i l'idealisme.[9]

Destaca el tractament espiritual de la llum.[4] Aquesta obra, com altres, satisfeien les expectatives d'erudició en termes de veracitat històrica acadèmica i alhora transmetien emoció religiosa, clau en la mentalitat dels anys centrals del segle xix.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Entierro de San Lorenzo. Cuadro de Don Alejo Vera». El museo universal, núm. 17, 26-04-1863.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Entierro de San Lorenzo en las catacumbas de Roma» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 23 agost 2022].
  3. «Alejo Vera y Estaca» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 3 març 2017].
  4. 4,0 4,1 «Las 'Historias Sagradas' del Museo del Prado». El Mundo, 24-01-2012.
  5. 5,0 5,1 Rodríguez, Juan Carlos. «El Museo del Prado recupera y muestra obras maestras del arte del siglo XIX» (en castellà). Vida Nueva Digital, 02-02-2012. [Consulta: 23 agost 2022].
  6. Ossorio y Bernard, Manuel. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (en castellà). Tom II. Madrid: Imprenta de Ramón Moreno, 1868, p. 271-272. 
  7. García, Ángeles «Cuando los pintores del XIX bajaron a las catacumbas romanas». El País, 23-01-2012.
  8. Hernández Nieves, Ramón. «Alejo Vera Blasco Estaca» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 23 agost 2022].
  9. Lissorgues, Yvan; Sobejano, Gonzalo (coords.). Pensamiento y literatura en España en el siglo XIX. Idealismo, positivismo, espiritualismo. (en castellà). Tolosa: Presses Universitaires du Mirail, 1998, p. 80-81. ISBN 2-85816-370-7.