Vés al contingut

L'ombra de la guillotina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'ombra de la guillotina
Dangerous Exile
Fitxa
DireccióBrian Desmond Hurst
Protagonistes
Director artísticJack Maxsted
ProduccióGeorge H. Brown
Earl St. John
GuióRobin Estridge,
a partir de la novel·la de Vaughan Wilkins, A King Reluctant (1953)
MúsicaGeorges Auric
Dissenyador de soGordon K. McCallum
Sydney Wiles
FotografiaGeoffrey Unsworth
MuntatgePeter Bezencenet
VestuariEleanor Abbey
ProductoraGeorge H. Brown Productions (Regne Unit)
The Rank Organisation (Regne Unit)
DistribuïdorThe Rank Organisation (Alemanya, Estats Units, Regne Unit)
Les Films du Nord (França)
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1958
Durada91 minuts
Idioma originalanglès
Versió en catalàSí 
RodatgeEstudis Pinewood Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereaventures
històrica
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0050287 FilmAffinity: 876310 Allocine: 215531 Letterboxd: dangerous-exile Allmovie: v88587 TCM: 72211 TV.com: movies/dangerous-exile TMDB.org: 169338 Modifica el valor a Wikidata

L'ombra de la guillotina (títol original en anglès: Dangerous Exile) és una pel·lícula britànica de Brian Desmond Hurst, estrenada el 1958. Ha estat doblada al català[1]

Argument[2]

[modifica]

El 1795, un montgolfier aparentment a la deriva baixa cap a una illa del Pembroke al país de Gal·les, i un noi en cau indemne. És recollit per Virginia Traill, una jove americana que s'està amb la seva tia, la castellana Lady Lydia Fell. El misteriós nen es nega a respondre totes les preguntes, però en arribar diversos francesos a l'illa, les dues dones creuen que el nen és de manera versemblant de noble nissaga.

En efecte, el noi és l'objecte d'un pols: els revolucionaris han vingut a buscar-lo per monàrquic, i el duc Philippe de Beauvais, arriba per protegir-lo i que resti a l'illa. La identitat del noi és llavors descoberta: es tracta del delfí Lluís XVII que els ciutadans volen executar en nom de la Revolució francesa com ja ho han fet amb els seus pares. Philippe de Beauvais porta una lluita acarnissada per defensar el nen reial tot tement per la vida del seu propi fill que ha ocupat el lloc del delfí a la presó del Temple a París, esperant que podrà ensarronar els revolucionaris fins que sigui definitivament fora de perill el jove monarca.

Repartiment

[modifica]

Crítica

[modifica]

El crític de cinema estatunidenc David Sterritt coincideix amb el del The New York Times, Howard Thompson, per dir que malgrat la seva manca de suspens, la pel·lícula té tanmateix una captivant gràcia i les seves qualitats: minucioses decoracions interiors del castell, paisatges costaners blavencs i obacs calabossos parisencs[3]

Bibliografia

[modifica]
  • Monthly Film Bulletin, Número 288 (anglès)
  • Sight & Sound, hivern 1957-58, p. 162 (anglès)
  • Cahiers du cinéma, Número 95, maig 1959 (francès)

Referències

[modifica]