Vés al contingut

Là-haut, un roi au-dessus des nuages

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLà-haut, un roi au-dessus des nuages
Fitxa
DireccióPierre Schœndœrffer Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDaniel Toscan du Plantier i Richard Sadler Modifica el valor a Wikidata
GuióPierre Schœndœrffer Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLaurent Petitgirard Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFrançois Protat Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgePenmarc'h Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0296734 FilmAffinity: 975445 Allocine: 41953 Letterboxd: above-the-clouds Allmovie: v295854 TMDB.org: 72325 Modifica el valor a Wikidata

Là-haut, un roi au-dessus des nuages és una pel·lícula francesa dirigida per Pierre Schoendoerffer, estrenada el 2004 . El director va adaptar la seva novel·la Là-haut.[1][2][3]

Argument

[modifica]

París, 1977, un periodista de Le Figaro investiga la desaparició d'Henri Lanvern mentre filmava a Tailàndia. Cineasta i antic soldat, Lanvern es diu que va acceptar una missió a petició dels serveis secrets francesos per cobrir la fugida del seu vell amic de guerra, el general Cao Ba Ky, presoner en un camp de reeducació comunista.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]
  • Pierre Schoendoerffer aconsegueix la proesa d'inserir passatges dels seus vells rodatges en una nova producció, en particular mitjançant l'ús de "flashbacks", que fa molt real la impressió d'envelliment o rejoveniment dels actors. Per a certs passatges es va conservar la banda sonora, per altres va ser coberta per una nova creació.[4]
  • És una autèntica pel·lícula testamentària ja que és la producció final de Pierre Schoendoerffer que torna per darrera vegada als temes recurrents de la seva filmografia (la guerra d'Indoxina, l'obediència i el sacrifici dels militars, etc.). Es retroba per última vegada amb els seus actors preferits que són Bruno Cremer (La 317e Section, Objectif 500 millions) i Jacques Perrin (La 317e Section, Le Crabe-Tambour, L'Honneur d'un capitaine).
  • També és l'última pel·lícula en què va actuar tota una generació d'actors i directors il·lustres: Philippe Clay, Bruno Cremer, Jacques Dufilho i Gérard Oury.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]