László Krasznahorkai
.jpg)
László Krasznahorkai (Gyula, Hongria, 5 de gener de 1954) és un novel·lista i guionista hongarès conegut per novel·les difícils i exigents, qualificades sovint de postmodernes, amb temes distòpics i melancòlics. Diverses de les seves obres, incloses les seves novel·les Satantango (Sátántangó, 1985) i La malenconia de la resistència (Az ellenállás melankóliája, 1989), han estat dutes al cinema pel director de cinema hongarès Béla Tarr.
Orígens i educació
[modifica]Krasznahorkai va néixer a Gyula, Hongria, el 5 de gener de 1954[1][2] en una família jueva de classe mitjana[3] per part del seu pare.[4] Son pare, György Krasznahorkai, era advocat, i sa mare, Júlia Pálinkás, administradora de la seguretat social.[5]
L'any 1972 Krasznahorkai es va graduar en l'Institut Erkel Ferenc, on es va especialitzar en llatí. De 1973 a 1976 va estudiar dret a la Universitat József Attila (ara Universitat de Szeged) i de 1976 a 1978 a la Universitat Eötvös Loránd (ELTE) de Budapest.[1] De 1978 a 1983 va estudiar llengua i literatura hongareses a la Facultat d'Humanitats ELTE, d'on té el títol. La seva tesi va ser sobre l'obra i les experiències de l'escriptor i periodista Sándor Márai (1900–1989) després d'haver fugit del règim comunista el 1948.[1] Durant els anys d'estudiant de literatura, Krasznahorkai va treballar en l'editorial Gondolat Könyvkiadó.[2]
Carrera com a escriptor
[modifica]D'ençà que va acabar els estudis universitaris, Krasznahorkai ha treballat com a autor independent. L'any 1985, la seva primera novel·la Satantango va aconseguir l'èxit i immediatament es va posar al capdavant de la vida literària hongaresa. El llibre és una novel·la distòpica ambientada a la seva terra natal, Hongria, i es considera la seva obra més coneguda. Va rebre el premi al millor llibre traduït en anglès el 2013.[6]
Va viatjar fora de l'Hongria comunista per primera vegada el 1987, i va passar un any a Berlín Occidental com a destinatari d'una beca del DAAD. Des de l'enfonsament del bloc soviètic, ha viscut en diversos llocs.[6] El 1990, per primera vegada, va poder passar un cert temps a l'Àsia oriental. Es va basar en les seves experiències a Mongòlia i la Xina per a escriure El presoner d'Urga i Destrucció i dolor sota els cels. Ha tornat moltes vegades a la Xina.[7]
L'any 1993, la seva novel·la La malenconia de la resistència va rebre el premi alemany Bestenliste a la millor obra literària de l'any.[6][8] El 1996, va ser convidat del Wissenschaftskolleg de Berlín.[7] Mentre completava la novel·la Guerra i guerra, va viatjar molt per Europa. El poeta nord-americà Allen Ginsberg va ser de gran ajuda per a completar l'obra; Krasznahorkai va residir durant un temps a l'apartament de Ginsberg a Nova York, i va descriure els consells amistosos del poeta com a valuosos per a donar vida al llibre.[9]
El 1996, 2000 i 2005 va passar sis mesos a Kyoto. El seu contacte amb l'estètica i la teoria literària de l'Extrem Orient va donar lloc a canvis significatius en el seu estil d'escriptura i en els temes desplegats.[10] Torna sovint tant a Alemanya com a Hongria, però també ha passat diferents períodes en altres països, com els Estats Units, Espanya, Grècia i el Japó,[11] que l'han inspirat per a la seva novel·la Seiobo There Below, que va guanyar el Premi al millor llibre traduït el 2014.[12]
A partir de 1985, el director i amic de l'autor Béla Tarr va fer pel·lícules basades gairebé exclusivament en obres de Krasznahorkai, com Sátántangó i Werckmeister Harmonies.[7] Krasznahorkai va dir que la pel·lícula de 2011 El cavall de Torí seria la seva darrera col·laboració.[13] Krasznahorkai també ha col·laborat estretament amb l'artista Max Neumann, fins i tot en la novel·la il·lustrada Chasing Homer (2021), que s'acompanya d'una partitura de percussió original del músic de jazz Szilveszter Miklós.[14]
Krasznahorkai ha rebut elogis internacionals de la crítica. Susan Sontag el va descriure com "el mestre hongarès contemporani de l'apocalipsi que inspira la comparació amb Gogol i Melville".[6] W. G. Sebald va comentar: "La universalitat de la visió de Krasznahorkai rivalitza amb la de Les ànimes mortes de Gogol i supera amb escreix tots els temes menors de l'escriptura contemporània".[15] El 2015 va rebre el Man Booker International Prize, el primer autor hongarès a rebre aquest premi.[8]
Vida personal
[modifica]Després de residir durant diversos anys a Berlín, Alemanya, on va ser durant sis mesos professor convidat S. Fischer a la Universitat Lliure de Berlín, Krasznahorkai resideix actualment "com a reclús als turons de Szentlászló" a Hongria.[5][16] Després de divorciar-se de la seva primera dona, Anikó Pelyhe, amb qui s'havia casat el 1990, es va casar amb Dóra Kopcsányi, sinòloga i dissenyadora gràfica, el 1997.[5] Té tres fills: Kata, Ágnes i Emma.[5]
Obres
[modifica]Novel·les
[modifica]- 1985: Sátántangó
- 1989: Az ellenállás melankóliája (La melancolia de la resistència)
- 1992: Az urgai fogoly (El presoner d'Urga)
- 1999: Háború és háború (Guerra i guerra)
- 2004: Rombolás és bánat az Ég alatt (Destrucció i dolor sota els cels)
- 2008: Seiobo járt odalent (Seiobo allà baix)
- 2016: Báró Wenckheim hazatér (El baró Wenckheim torna a casa)
- 2021: Herscht 07769 (Herscht 07769)
- 2024: Zsömle odavan (Zsömle espera)
Novel·les curtes
[modifica]- 2003: Északról hegy, Délről tó, Nyugatról utak, Keletről folyó (Una muntanya al nord, un llac al sud, camins cap a l'oest, un riu a l'est)
- 2009: Az utolsó farkas (El darrer llop)
- 2018: Aprómunka egy palotaért (Petita feina per a un palau)
- 2019: Mindig Homérosznak (Perseguint Homer), amb il·lustracions de Max Neumann
Col·leccions de contes
[modifica]- 1986: Kegyelmi viszonyok (Relacions de gràcia)
- 2008: Seiobo járt odalent (Seiobo allà baix)
- 2013: Megy a világ (El món segueix)
Honors i premis
[modifica]Krasznahorkai ha estat guardonat amb nombrosos premis literaris, entre ells el màxim guardó de l'estat hongarès, el Kossuth Prize i el Man Booker International Prize per la seva obra traduïda a l'anglès.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Krasznahorkai biography (official website) (Consultat el 9 d'agost del 2012).
- ↑ 2,0 2,1 Görömbei, András. «László Krasznahorkai, Hungarian writer». University of Vienna. Arxivat de l'original el 20 maig 2015. [Consulta: 20 maig 2015].
- ↑ Rohter, Larry , 09-08-2014 [Consulta: 10 març 2019].
- ↑ Copy of several interviews from 1998–2004
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 "Krasznahorkai, Laszlo 1954–". Contemporary Authors, New Revision Series. Vol. 158. 2007. Consultat el 16 de setembre del 2012.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 The Guardian, 20-05-2015 [Consulta: 21 maig 2015].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «László Krasznahorkai». Hungarian Review. [Consulta: 21 maig 2015].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Man Booker International prize 2015 won by 'visionary' László Krasznahorkai». The Guardian, 19-05-2015 [Consulta: 21 maig 2015].
- ↑ «László Krasznahorkai: The Disciplined Madness». Guernica, 26-04-2012 [Consulta: 21 maig 2015].
- ↑ Vonnak, Diana. «East Meets East: Krasznahorkai's Intellectual Affair With Japan». Hungarian Literature Online, 25-04-2014. Arxivat de l'original el 8 setembre 2015.
- ↑ Csaba Tóth The Budapest Beacon, 31-07-2014 [Consulta: 21 maig 2015]. Arxivat 5 de març 2016 a Wayback Machine.
- ↑ , 29-04-2014 [Consulta: 21 maig 2015].
- ↑ «Interview with László Krasznahorkai». Transcript, 2013 [Consulta: 21 maig 2015].
- ↑ «László Krasznahorkai's 'Chasing Homer' Is Preoccupied with Its Own Madness». Frieze, 2021 [Consulta: 13 abril 2022].
- ↑ «LÁSZLÓ KRASZNAHORKAI: ANIMALINSIDE». The American University of Paris, 2010. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 21 maig 2015].
- ↑ László Krasznahorkai – Author at New Directions Publishing (Consultat el 9 d'agost del 2012).
Enllaços externs
[modifica]