Lászlo Rátz
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 abril 1863  Sopron (Hongria) | ||
| Mort | 30 setembre 1930 (67 anys) Budapest (Hongria) | ||
| Sepultura | Evangélikus temető (Sopron) 47° 41′ 00″ N, 16° 36′ 22″ E / 47.683354°N,16.606165°E | ||
| Formació | Universitat d'Estrasburg (1888–1889) Universitat Humboldt de Berlín (1887–1888) Universitat de Budapest Eötvös Loránd (1883–1887) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, professor de matemàtiques | ||
| Ocupador | Fasori Gimnázium (1890–1925) | ||
| Alumnes | John von Neumann i Eugene Paul Wigner | ||
| Família | |||
| Pares | Ágost Rátz i Emma Töpler | ||
| Premis | |||
.jpg)
Lászlo Rátz (Sopron, 9 d'abril de 1863 - Budapest, 30 de setembre de 1930) va ser un matemàtic hongarès que va tenir un paper fonamental en la reforma de l'ensenyament de les matemàtiques a Hongria a començaments del segle xx.
Vida i obra
[modifica]Rátz, fill d'un ferreter, va estudiar a la universitat de Budapest, en la qual es va graduar el 1887. El curs següent va ampliar estudis a la universitat de Berlín i el 1888-1889 a la d'Estrasburg.[1]
A partir de 1890 va ser professor de matemàtiques del Fasori Gimnázium, un prestigiós institut de secundària de Budapest. En aquest institut van ser deixebles seus els joves John von Neumann, Alfred Haar i Eugene Paul Wigner, els quals van recordar sempre els seus ensenyaments.[2] De 1909 a 1914 va ser també director de l'institut.[3]
A més, Rátz va ser editor de Középiskolai Matematikai Lapok (Revista de matemàtiques de secundària) des de 1896 fins a 1914.[4] La revista publicava una ampla gama de problemes matemàtics que calia resoldre amb pensament creatiu.[5] També va ser conseller executiu del Consell Nacional de l'Ensenyament Públic, des del qual va redactar el currículum de l'assignatura de matemàtiques a secundària i les instruccions per la seva implementació.[6] Com a representant d'Hongria, va assistir al congressos del Comitè Internacional per la Reforma de l'Ensenyament de les Matemàtiques de Milà, de Cambridge i de París.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Frank, 2009, p. 68.
- ↑ Bödy, 2017, p. 121-122.
- ↑ Kovács, 2006, p. 68.
- ↑ Kovács, 2014, p. 4.
- ↑ Frank, 2009, p. 72.
- ↑ Kovács, 2014, p. 5.
- ↑ Kovács, 2006, p. 70.
Bibliografia
[modifica]- Bödy, Pál. Science Policies in Hungary (1867-1910) and the First Generation of Distinguished Scientists (en anglès). LIT Verlag, 2017. ISBN 978-3-643-90850-6.
- Frank, Tibor. Double Exile (en anglès). Peter Lang, 2009. ISBN 978-3-03911-331-6.
- Hargittai, István; Hargittai, Magdolna. Budapest Scientific (en anglès). Oxford University Press, 2015. ISBN 978-0-19-871907-6.
- Kovács, László. Rátz László tanár úr (en hongarès i anglès). Berzsenyi Dániel Föiskola, 2006. ISBN 978-963-9531-73-4.
- Kovács, László «Eugene Wigner, Pupil of a legendary School» (en anglès). EPJ Web of Conferences, Vol. 78, 2014, pàg. 1-10. DOI: 10.1051/epjconf/20147801007. ISSN: 2100-014X.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lászlo Rátz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «Hungarian Tradition in Talent Support». European Talentday 2011, 2011. Arxivat de l'original el 2 de gener 2019. [Consulta: 6 gener 2019]. (anglès)