Lècana
  | |
| Tipus | recipients de l'antiga Grècia |
|---|---|
| Cronologia | |
| Període | antiguitat clàssica |
| Característiques | |
| Material | ceràmica |
Una lècana (del grec antic λεκάνη), lekáne o lekané anomenen un tipus de plat de l'antiga ceràmica grega,[1] amb nanses amples, horitzontals i enfrontades, i proveït d'una tapadora rematada per un anell gruixut que serveix de subjecció.[2] Guillermo Fatás Cabeza i Gonzalo Borras el defineixen com a «variant de la píxide grega»,[3] i morfològicament se la compara amb les «cubetes». El seu ús, indistintament en els manuals de lèxic i arqueologia, se situa a la cuina, com bol o plat per cuinar (Antonio Caro Bellido ho relaciona amb una sopera), o bé, igual que la píxide i la lecànide, com joier.
-
Lècana àtica decorada amb figures negres de sirenes i atribuït al pintor de Polos, c. 600/575 aC. Museu del Louvre -
Lecàna etrusca, c. 330-320 aC
,_lekane_etrusca_con_coppie_che_si_corteggiano,_cerveteri_330-320_ac_ca.,_dalla_tomba_XXXI_alla_band.jpg)
Sovint apareixen barrejats els termes grecs lekáne, lekanis, lekánide (i les seves formes variants) per descriure diversos tipus de recipients(plats o bols) emprats per a diferents propòsits pels grecs. Encara que alguns catàlegs museístics i repertoris lèxics presenten la lècana (lekanis) com a peça primerenca a la ceràmica de l'Àtica i el període geomètric, és més característica a partir de la segona meitat del segle vi aC entre els aixovars de la ceràmica de figures vermelles i la ceràmica de figures negres de finals del segle v aC. Sovint apareixien en gerros del període de figures vermelles «com a regals de casaments en escenes de festejos nupcials».[1] Fotios Malleros anotava que «els antics anomenaven lekane a un podanipter (bany de peus), diferenciant-ho així dels lekanion i lekanis amb nanses, usats a la cuina o el tocador», i citava el costum que «l'endemà del casament, els pares enviessin regals a les núvies: joies en caixes i joguines de nenes en lekanides».[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Lekane» (en anglès). Perseus Encyclopedia.
- ↑ Caro Bellido, 2008.
- ↑ Fatás Cabeza i Borrás, 1993.
Bibliografia
[modifica]
- Boardman, John. Storia dei vasi greci: vasai, pittori e decorazioni (en italià). Roma: Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato, 2004, p. 257. ISBN 88-240-1101-2.
- Caro Bellido, Antonio. Diccionario de términos cerámicos y de alfarería (en castellà). Cádiz: Agrija Ediciones, 2008. ISBN 84-96191-07-9.
- Cook, Robert Manuel. Greek Painted Pottery (en anglès). Londres, Nova York: Routledge, 1997, p. 228-229. ISBN 0-415-13860-4.
- Fatás Cabeza, Guillermo; Borrás, Gonzalo. Diccionario de Términos de Arte (en castellà). Madrid: Anaya, 1993. ISBN 84-7838-388-3.