Lèxic vilafranquí
Vilafranca és un poble que està molt prop d'Aragó i per això la gent al parlar té interferències castellanes.
Mots populars
[modifica]Paraules correctes que caracteritzen el lèxic d'aquest municipi.
Caletxa: És un camí de pedres estret, delimitat per parets de pedra en sec.[1]
Artiga: Tros de terreny on sol hi haure una caseta i diferents cultius.[2]
Perxi: Habitacions més altes d'una casa.[1]
Farda: Esquirol.[1]
Solsida: Enderroc, caiguda de parets de pedra.[1]
Motxo: Pal de fregar.[2]
Mançana: Poma.[1]
Remorar: Renyir.
Combregar: Administrar el sagrament de l'eucaristia.[2]
Arabogues: Aigua-neu.[2]
Falsa: Pis més alt d'una casa.[1]
Soriero: Persona xafardera.[2]
Sagal/a: Noi/a de 10 a 15 anys.[1]
Tavella: Bajoca.[1]