Léon Gautier

Léon Gautier
	;
Biografia
Naixement	(fr) Emile Léon Théodore Gautier ; 8 agost 1832 ; Le Havre (França)
Mort	25 agost 1897 (65 anys); rue Vavin (França) (en)
Acadèmic Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues
	1887 – 1897 ; ← Natalis de Wailly – Ernest Babelon →
President Société de l'École des chartes
	1878 – 1879 – Siméon Luce →
Dades personals
Formació	Lyceum Ambroise Paré (en) (1845–1851); Collège Sainte-Barbe ; École des chartes
Tesi acadèmica	Essai sur la poésie liturgique au Moyen Âge : proses, tropes, offices rimés, suivi d'une histoire de la versification latine à la même époque
Activitat
Camp de treball	Història de la literatura, paleografia i traducció
Ocupació	historiador, historiador de la literatura, escriptor, arxiver, traductor
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1887–1897); Société de l'histoire de France (1876–); Societat d'Història de París i de l'Illa de França
Nom de ploma	Christian Defrance
Obra
Localització dels arxius	arxius municipals de la vila d'Angers i de la metròpoli Angers Loira [ 6 J] ;
Premis
	(1884) doctor honoris causa per la Université catholique de Louvain; (1884) Gran Premi Gobert; (29 desembre 1877) oficial de l'Orde de les Palmes Acadèmiques; (1875) premi Guizot; (9 agost 1870) Cavaller de la Legió d'Honor; (1864) cavaller de l'Orde de Sant Gregori el Gran ;

Émile Théodore Léon Gautier, conegut com a Léon Gautier, va ser un historiador de literatura, filòleg i arxiver francès del segle XIX nascut el 8 d'agost de 1832 a Le Havre i mort el 25 d'agost de 1897 a París.

Biografia

León Gautier era fill d'un professor i va perdre la mare en la infància. Va créixer a París al càrrec d'una tia seva.^[1] Va cursar els estudis a l'École des Chartes del 1852 al 1855 i va ser nomenat, en sortir de l'escola, arxiver del departament d'Haute-Marne (1856). Deu anys més tard, es va convertir en conservador de l'Arxiu Imperial. El 1871, va ser nomenat professor de Paleografia a l'École des Chartes, on va continuar la seva professió durant més de vint-i-cinc anys, fins a la seva mort en 1897.

El seu treball científic es va centrar en la història de la poesia èpica de l'Edat Mitjana a França i la paleografia. És autor d'una edició de la Chanson de Roland (text crític), ja clàssic (1872). Va escriure nombrosos articles sobre literatura i història en diversos periòdics i revistes.

L'Académie Française li va donar el "Grand prix Gobert" el 1884. Va ser escollit membre de l'Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues el 1887 i es va convertir en cap de la secció històrica de l'Arxiu Nacional el 1893.

Obra

Œuvres poétiques d'Adam de Saint-Victor (1858/59),
Els Épopées françaises (1865/68),
La Chanson de Roland (text crític, 1872),
Portraits contemporains et questions actuelles (1873),
La Chevalerie (1884),
Histoire de la poésie liturgique au Moyen Âge: les tropes (1886),
Portraits du XIXe siècle I. Poètes et romanciers, (1894/95)
Portraits du XIXe siècle. Historiens et critiques, (1894/95)
Portraits du XIXe siècle. Nos adversaires et nos amis, (1894/95)
Bibliographie des chansons de geste (1897).

Referències

↑ Delaborde, Henri-François; Le Grand, Léon «Léon Gautier (1832-1897)». Bibliothèque de l'École des chartes, 60, 1, 1899, pàg. 228–266.

[1] Delaborde, Henri-François; Le Grand, Léon «Léon Gautier (1832-1897)». Bibliothèque de l'École des chartes, 60, 1, 1899, pàg. 228–266.

[1]