Lídia Nikolàievna Seifúl·lina

Lídia Nikolàievna Seifúl·lina

Nom original	(ru) Лидия Николаевна Сейфуллина
Biografia
Naixement	22 març 1889 (Julià) Orenburg (Rússia)
Mort	25 abril 1954 (65 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri Vedénskoie
Activitat
Ocupació	escriptora, professora, bibliotecària, periodista, actriu
Família
Cònjuge	Valerian Pravdukhin
Premis
Orde de la Bandera Roja del Treball

Lídia Nikolàievna Seifúl·lina, rus: Лидия Николаевна Сейфуллина (Varlàmovo, gubèrnia d'Orenburg, 3 d'abril de 1889 — Moscou, 25 d'abril de 1954) va ser una escriptora, bibliotecària, periodista, mestra i actriu russa.

Filla d'un sacerdot ortodox d'origen tàrtar, va començar a escriure novel·les amb set anys. Es va graduar de liceu a Omsk, i amb 17 anys va començar a treballar com a professora a l'escola primària d'Orenburg. S'adherí entusiàsticament a la Revolució Russa de 1917. Va intentar actuar com a actriu, i de 1919 a 1921 va treballar com a bibliotecària a Chelyabinsk i va escriure per a un conjunt de teatre infantil que havia fundat. A partir de 1920 va estudiar a Moscou i va escriure per a les revistes siberianes Novosibirsk i Siberian Fire. Obtingué un gran èxit amb Virineja (1925), una de les primeres narracions sobre l'emancipació de la dona a la Unió Soviètica. Rambé va descriure molt vívidament la revolució en el camp siberià i la vida dels fills abandonats (Pravonarušiteli, 1922, Peregnoj, 1924). Les seves obres, d'un accentuat dramatisme, se situen amb preferència en medis rurals i palesen un gran coneixement de la llengua popular. Altres obres seves són les narracions Aleksandr Makedonskij (‘Alexandre de Macedònia’, 1922), Muzickij skaz o Lenine (‘Una llegenda camperola sobre Lenin', 1924) i Sobstvennost' (‘Propietat’ 1933). A partir dels anys trenta la seva producció disminuí notablement de resultes de la censura implantada per Stalin. Després es va dedicar principalment al periodisme i la no-ficció, amb obres com Na svoej zemlje (1946). També va escriure per al teatre.