Lògica dialèctica
La lògica dialèctica és el sistema de lleis del pensament desenvolupat dins de les tradicions hegelianes i marxistes, que busca suplementar o substituir les lleis de la lògica formal. Contrastant amb el formalisme abstracte de la lògica tradicional, la lògica dialèctica en el sentit marxista es va desenvolupar com a lògica del moviment i del canvi i es va utilitzar per examinar formes concretes. Els seus defensors afirmen que és un enfocament materialista de la lògica, basat en el món material i objectiu.
Contrastant amb el formalisme abstracte de la lògica tradicional, la lògica dialèctica en el sentit marxista es va desenvolupar com a lògica del moviment i del canvi i es va utilitzar per examinar formes concretes. Els seus defensors afirmen que és un enfocament materialista de la lògica, basat en el món material i objectiu.[1]
Stalin va argumentar en el seu "Marxisme i problemes de la lingüística" que no hi havia contingut de classe per a la lògica formal i que era una ciència neutral acceptable. Això va provocar la insistència que no hi havia dues lògiques, sinó només una lògica formal. L'analogia utilitzada fou la relació de matemàtiques elementals i superiors. La lògica dialèctica tenia, doncs, una àrea d'estudi diferent de la de la lògica formal.[1]
El principal consens entre els dialèctics és que la dialèctica no viola la llei de contradicció de la lògica formal, tot i que s'han intentat crear una lògica paraconsistent.[2]
Alguns filòsofs soviètics van argumentar que la dialèctica materialista es podia veure en la lògica matemàtica de Bertrand Russell, tanmateix, això fou criticat per Deborin i els deborinistes com a panlogicisme.
Evald Ilyenkov va afirmar que la lògica no era una ciència formal, sinó un reflex de la praxi científica i que les regles de la lògica no són independents del contingut. Va seguir a Hegel en insistir que la lògica formal s'havia sublimat, argumentant que la lògica havia de ser una unitat de forma i contingut i d'explicar veritats sobre el món objectiu. Ilyenkov va utilitzar Das Kapital per il·lustrar el flux constant d'A i B i la vanitat de mantenir estrictament cap a A o -A, a causa de la contradicció lògica inherent de l'autodesenvolupament.[3]
Durant la divisió sino-soviètica, es va utilitzar la lògica dialèctica a la Xina com a símbol del marxisme-leninisme contra la rehabilitació soviètica de la lògica formal.