L'emperador o l'ull del vent

L'emperador o l'ull del vent

(ca) L' emperador o l'ull del vent (es) El emperador o El ojo del ciclón
Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	Baltasar Porcel i Pujol
Llengua	català
Publicació	2001
Gènere	novel·la
Premis
Premis	premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (2001) Premi Nacional de Literatura (2002) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (2002) Premi Lletra d'Or (2002) premi Méditerranée (2003)

L'emperador o l'ull del vent és una novel·la de Baltasar Porcel, publicada l'any 2001. L'obra assenyala l'inici d'un nou cicle narratiu. Escrita amb tècniques diverses —cartes, diàlegs, cròniques, assajos, etc.—, sense renunciar a la intriga, es resol en tretze capítols i un epíleg.

Focalitza la situació dels milers de presoners de l'exèrcit de Napoleó que, en finalitzar la guerra de la Independència, van ser confinats, primer a Cadis i finalment a l'illa de Cabrera sense cap mena de condició. Però, sobretot, és una indagació sobre la força de l'individu en situacions límit, tant pel que fa a la capacitat de domini, com a la resistència davant l'adversitat. El tema es mostra a través de dos personatges dels quals només resten els noms gravats en una pedra a l'illa de Cabrera: Fleury i Grapain. L'un s'emmiralla en l'altre, per bé que el primer representa la voluntat de lluita i el segon, la necessitat de fixar-ne la memòria. Però Fleury també s'emmiralla en Napoleó, paradigma del poder totalitari. El relat, emmarcat en la guerra de la Independència i elaborat a partir de textos de Bonaparte i Alexis de Tocqueville, esbossa una imatge entre terrible, grotesca i intemporal de la condició humana, que, més enllà del plantejament històric, permet una lectura en clau existencialista i amb connotacions de present a fi de copsar «la complexitat dels fluxos que mouen internament la Història». Però, més que d'una novel·la històrica, es tracta d'un relat existencial que tradueix una particular lectura de la història. Hi circulen una munió de personatges, homes i dones, reals o inventats, que viuen al límit passions, desitjos, els fracassos o pors i que contribueixen a enriquir el punt de vista sobre el personatge de Fleury. La frase de Chateaubriand «vivim entre el no-res i la quimera», que tanca la novel·la, dona el sentit filosòfic de fins a quin punt el poder que sosté l'ordre polític i humà és una fal·làcia, una representació, en aquell moment històric i en qualsevol altre. I demostra que, sovint, sota una pretesa idea revolucionària de progrés només s'amaga la vanitat de l'individu i la crueltat de les seves imposicions, moltes vegades injustificades, amb totes les possibles repercussions que se'n deriven.

Premis

Li fou atorgat el premi Ramon Llull 2001, el Nacional de literatura de la Generalitat 2002, la Lletra d'Or 2002, premi Crítica Serra d'Or 2002 i el Prix Méditerranée Étranger 2003.