Levante-EMV
«Levante» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Levante (desambiguació)». |
Tipus | diari |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | Castellà i valencià (majoritàriament castellà) |
Data d'inici | 1939 |
Director | Lydia del Canto |
Adreça | València |
Lloc de publicació | València |
Estat | Espanya |
Dades i xifres | |
Periodicitat | Diari |
Àmbit | Província de València |
Tema | Informació general |
Editorial | Prensa Ibérica |
Tiratge | 51.606 (OJD, mitjana juliol 2008-juny 2009) |
Difusió | 37.511 (OJD, mitjana juliol 2008-juny 2009) |
Lloc web | levante.emv.com |
Levante-El Mercantil Valenciano és un diari del País Valencià que pertany al grup editorial Prensa Ibérica, que també edita el diari Información a Alacant. Des del 1977 va pertànyer a Medios de Comunicación Social del Estado i el 1984 va ser adquirit per l'empresa privada Prensa Valenciana.[1]
La línia ideològica se situa en el centreesquerra,[2] tot i que manté la seua independència. Té diferents edicions que solen correspondre amb les comarques (la Safor, l'Horta, la Ribera...). Es manté com el diari valencià més llegit.[3]
L'edició en paper es publica majoritàriament en castellà, per bé que diàriament publica dues pàgines en valencià (Posdata) amb notes culturals i socials, i setmanalment el suplement literari Post Data, a part d'algunes col·laboracions i articles. L'edició digital té versió en castellà.
A Castelló va publicar com a Levante de Castellón durant algun anys fins que es va tancar la capçalera en comprar l'empresa editora del diari El Periódico Mediterráneo.
Periodistes i col·laboradors rellevants
[modifica]- Joan Fuster i Ortells, historiador, escriptor i assagista[4]
- Jesús Prado, periodista. Va ser director del diari.[5]
- Francesc de Paula Burguera, escriptor i periodista valencià. Va participar activament en la política valenciana de la Transició.[6]
- Antonio Ortiz Fuster, conegut com a Ortifus, humorista gràfic valencià. Publica diàriament una tira còmica en la segona pàgina del diari.[7]
- Josep Lluís Torró, treballà en el mitjà durant l'època de la transició democràtica.[8]
- Emili Piera i Cardó, periodista especialitzat en temes d'agricultura i medi ambient i guionista.[9]
- Maria Josep Picó, periodista, autora dels llibres El canvi climàtic a casa nostra (2008) i El planeta i tu. Idees per a cuidar el medi ambient (2008).[10]
- Xipell (dibuixant)
Referències
[modifica]- ↑ «Levante-EMV». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Levante-EMV, el diario valenciano más centrado» (en castellà). Levante-EMV, 11-05-2010. [Consulta: 9 març 2014].
- ↑ «Levante-EMV cierra 2013 como el diario que gana más lectores» (en castellà). Levante-EMV, 02-12-2013. [Consulta: 9 març 2014].
- ↑ Vincent Salvador, «Joan Fuster: l'escriptura assagística», Lletra, la literatura catalana a internet, 1999
- ↑ Real Societat Econòmica d'Amics del País Valencià. Jesús Prado Sánchez..
- ↑ Sanz, Benito; Felip i Sarda, Josep Marià. La construcción política de la Comunitat Valenciana: 1962-1982 (en castellà). Institució Alfons el Magnànim, 2006. ISBN 8478224769.
- ↑ «Na Jordana anuncia el fichaje de Ortifus, cuyo proyecto plantarán Latorre y Sanz» (en castellà). Levante-EMV, 05-04-2013. [Consulta: 9 juny 2013].
- ↑ «La culpa de la 'batalla de Valencia' se la reparten al 50% políticos y periodistas» (en castellà). Levante-EMV, 31-10-2010. [Consulta: 10 juny 2013].
- ↑ «Emili Piera Cardó». Universitat d'Alacant. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 12 juny 2013].
- ↑ «Maria Josep Picó i Garcés». Andana Editorial, 2011. [Consulta: 14 juny 2013].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]