Vés al contingut

Francesc de Paula Burguera i Escrivà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc de Paula Burguera i Escrivà

Francesc de Paula Burguera a Sueca Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juliol 1928 Modifica el valor a Wikidata
Sueca (Ribera Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 2015 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Sueca, Ribera Baixa
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
12 juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: València

Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 3 març 1979
Circumscripció electoral: València
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsPaco
ResidènciaValència
NacionalitatPaís Valencià
ReligióCatòlic
FormacióUniversitat de València
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPeriodista, poeta, dramaturg, polític, assagista
PartitPartit Demòcrata i Liberal del País Valencià
Partit Nacionalista del País Valencià
Unió de Centre Democràtic
Família
CònjugeRocío Gomez Modifica el valor a Wikidata
FillsMaría José Burguera Gómez Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura

Francesc de Paula Burguera i Escrivà (21 de juliol de 1928 - 16 d'octubre de 2015)[1] va ser un poeta, dramaturg, polític i, especialment, periodista i assagista valencià. Va ser fundador del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià i, més tard, del Partit Nacionalista del País Valencià.[2]

Biografia

[modifica]

Des de ben jove va sentir l'atracció pel conreu de la seua llengua i la preocupació pel destí del poble valencià. Juntament amb Joan Fuster, al voltant dels anys quaranta, va iniciar la seua trajectòria valencianista que mai no ha abandonat ni defugit. Poeta en els primers moments, i autor teatral, tanmateix s'ha dedicat fonamentalment a la tasca periodística com a comentarista polític (Levante-EMV,[3] Las Provincias, Avui, El País). El 1959 publicà l'obra dramàtica L'home de l'aigua, finalista del Premi València 1957 i publicada a la Col·lecció l'Espiga.[4]

En arribar la transició democràtica, a la fi del franquisme, va fundar el Partit Demòcrata Liberal del País Valencià (PDLPV) juntament amb Joaquim Muñoz Peirats, del qual va ser secretari general, i va ser elegit diputat al Congrés el 1977 formant part de la coalició UCD. En convertir-se la coalició UCD en un partit Burguera deixà el grup parlamentari centrista i passà al grup mixt. Tot seguit va fundar el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) en octubre de 1978, que el 1982, junt a l'Agrupament d'Esquerres, donà lloc al naixement de la Unitat del Poble Valencià (UPV). No obstant això, es va retirar de la política l'any 1983 seguint la seua tasca com a periodista.

L'any 1990 publicava una obra que obtindria el Premi Joan Fuster d'assaig dels XIX Premis Octubre: És més senzill encara: Digueu-li Espanya. Ací l'autor -fent-se ressò del títol del llibre de Josep Guia És molt senzill, digueu-li Catalunya- explica mitjançant dues parts la trajectòria del valencianisme de postguerra fins a la batalla de València, i tot seguit un conjunt de valoracions sobre la consciència nacional valenciana basant-se en els resultats electorals dels partits valencianistes. És per aquest motiu que Burguera arribà a la conclusió que els valencians se senten espanyols majoritàriament a més d'estar ben cofois de ser-ho.

El 1991 va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet

El 1997, la Universitat de València li va atorgar la Medalla de la institució. Amb aquest motiu es va publicar el 1998 el recull de textos seus titulat 'Francesc de P. Burguera: l'obsessió pel país', a cura d'Antoni Furió i Antoni Ferrando.[5] També Antoni Furió va preparar, el mateix 1998, un altre recull d'articles i escrits de Burguera titulat 'Del poble, del país. Escrits compromesos 1945-1998'.

El 1998 Burguera va rebre la Creu de Sant Jordi.

El 2006 va ser guardonat amb el premi Llibertat d'Expressió que atorga la Unió de Periodistes Valencians.

El 2008 va rebre el premi Vicent Ventura, que atorguen les universitats de València i Castelló, així com els sindicats CCOO-PV, UGT-PV, STEPV, Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, i la Unió de Periodistes Valencians.

Entre el 22 de setembre de 2005 i el 5 de juny de 2008, Burguera va presidir la plataforma cívica Valencians pel Canvi.

En maig de 2010 la Universitat de València va publicar el llibre Francesc de Paula Burguera. Des de la trinxera periodística. Articles 2003-2009, a cura de Francesc Pérez Moragón, Gustau Muñoz i Veiga, Antoni Furió i Francesc Bayarri.

Va morir als 87 anys, el 16 d'octubre de 2015.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Último adiós a Francesc de Paula Burguera» (en castellà). Levante-EMV, 18-10-2015.
  2. ↑ «S'ha mort l'històric líder valencianista Francesc de Paula Burguera». Vilaweb, 17-10-2015. [Consulta: 18 octubre 2015].
  3. ↑ Sanz, Benito; Felip i Sarda, Josep Marià. La construcción política de la Comunitat Valenciana: 1962-1982 (en castellà). Institució Alfons el Magnànim, 2006. ISBN 8478224769. 
  4. ↑ «València». Serra d'Or, 1, 10-1959, p. 23. Arxivat de l'original el 2014-11-13 [Consulta: 17 novembre 2014].
  5. ↑ Francesc de P. Burguera: l'obsessió pel país. Antoni Ferrando, Antoni Furió (eds.). PARANIMF, 1998. ISBN 978-84-370-3460-7. 
  6. ↑ Mor Francesc de Paula Burguera Arxivat 2015-10-21 a Wayback Machine. notícia a El Temps del 17 d'octubre de 2015

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc de Paula Burguera i Escrivà
  • Fitxa de Francesc de Paula Burguera al Congrés dels Diputats (castellà)


Premis i fites
Precedit per:
Josep Guia i Marín
València, 750 anys de nació catalana
Pep Solervicens i Bo
Els Països Catalans i Espanya: Ser o no ser 		Premi Joan Fuster d'assaig
1990
amb Xavier Duran i Escribà 		Succeït per:
Agustí Pons i Mir
Deu daus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_de_Paula_Burguera_i_Escrivà&oldid=34224642»