Vés al contingut

L de la Vela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicL de la Vela
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B2IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVela Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra291,9538 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi5,405 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−2,84 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,03 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa9,3 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,4252 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)6,529 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−8,649 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial35 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)9h 34m 8.7933s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-52° 44' 41.0464''[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat5.990 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada14,1 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

L de la Vela (L Velorum) [6] és una estrella de magnitud aparent +5,03 situada a la constel·lació de la Vela. Es troba a 894 ± 47 anys llum de distància del Sistema Solar.

L de la Vela és una calenta subgegant blava de tipus espectral B1.5IV [6] amb una temperatura superficial de 22.675 K. La seva lluminositat és gairebé 6.000 vegades superior a la del Sol. Té un diàmetre unes 6,2 vegades més gran que el diàmetre solar [7] i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 207 km/s,[8] més de 100 vegades més de pressa que el Sol. La seva massa, per sobre de les 9 masses solars,[9][10] la situa en el límit que separa aquelles estrelles que acaben la seva vida explotant com supernoves, d'aquelles que, de forma menys violenta, s'extingeixen com nanes blanques massives.

L de la Vela és una estrella fugitiva, és a dir, es mou a través de l'espai a gran velocitat en comparació amb les estrelles del seu entorn. En concret, la velocitat espacial de L de la Vela respecte a la rotació de la galàxia és de 32,1 km/s. S'ha constatat que en el passat -fa entre 2 i 10 milions d'anys-, l'estrella va ocupar el mateix espai que el cúmul obert IC 2602. Es pensa que la seva condició d'estrella fugitiva és el resultat de l'explosió com supernova d'una de les components d'un sistema binari; en molts casos, després de l'explosió, el sistema binari roman com a tal, però en altres casos l'explosió imprimeix una gran velocitat a l'estrella acompanyant, com va poder ser el cas de L de la Vela. En general, aquest tipus d'estrelles fugitives roten a gran velocitat i la seva edat cinemàtica -des que l'estrella va ser expel·lida del sistema- és inferior a la de el grup d'origen. L de la Vela compleix aquesta última condició, ja que la seva edat de 14,1 ± 2,3 milions d'anys [10] és inferior a la del cúmul IC 2602 (25 milions d'anys).[11]

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: Catalogue of two dimentional spectral types for the HD stars, Vol. 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Data de publicació: 1978.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. «Photometric standard sequences in Carina». Arkiv för astronomi, 1969, pàg. 161–179.
  4. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  5. 5,0 5,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  6. 6,0 6,1 HR 3819 -- Star (SIMBAD)
  7. [Enllaç no actiu])
  8. HR 3819 (Bright Star Catalogue)
  9. Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
  10. 10,0 10,1 Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.
  11. Hoogerwerf, R.; de Bruijne, J. H. J.; de Zeeuw, P. T. «On the origin of the O and B-type stars with high velocities. II. Runaway stars and pulsars ejected from the nearby young stellar groups». Astronomy and Astrophysics, 365, 2001. pp. 49-77.