La «niña gorda»
Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Santiago Rusiñol i Prats |
Llengua | català |
Dades i xifres | |
Gènere | novel·la |
Moviment | modernisme català |
La «niña gorda» és una novel·la humorística de Santiago Rusiñol publicada per primer cop el 1917.[1]
Sinopsi
[modifica]La història comença amb el naixement d’una nena excepcionalment corpulenta en un entresol del carrer Torrent de l’Olla. Els seus pares, en Giordano Bruno, un repartidor de novel·les per entregues i lliurepensador, i la Narcisa, una catòlica devota, es troben desorientats davant la peculiaritat de la seva filla, tant pel que fa a l’educació com a les seves necessitats alimentàries. La protagonista, cada cop més apassionada per la lectura de fulletons sentimentals, es refugia en aquestes històries com a única font de sentit per a la seva existència. La situació familiar pren un gir inesperat amb l’arribada d'un vell amic del pare, un domador procedent de l'Argentina. Junts, conceben la idea de muntar una barraca de fira anomenada «Palau dels fenòmens». Aquesta atracció combina les habilitats del domador, la singularitat d’un home tatuat i, com a principal reclam, l’exhibició de la niña gorda com a fenomen de fira.[2]
Edicions
[modifica]- Barcelona: Antoni López, 1917[3]
- Barcelona: Quaderns Crema, 1991[3]
- Barcelona: L'Avenç, 2015[2]
Referències
[modifica]- ↑ Cadena, Josep Maria «Santiago Rusiñol, col·laborador habitual de la premsa catalana del seu temps». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 20, 2006.
- ↑ 2,0 2,1 «La 'niña gorda'». L'Avenç. Arxivat de l'original el 21 de febrer 2016. [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «La "niña gorda"». AELC. Arxivat de l'original el 14 de maig 2014. [Consulta: 27 gener 2015].