Vés al contingut

La Bérarde

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretLa Bérarde
Imatge
Tipusvilatge Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaVall del Vénéon Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaReserva natural nacional de l'alta vall de Vénéon Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSant Cristòu (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 44° 56′ N, 6° 17′ E / 44.93°N,6.29°E / 44.93; 6.29
Banyat perVénéon Modifica el valor a Wikidata
SerraladaMassís dels Escrinhs Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.727 m Modifica el valor a Wikidata
«Vall de la Bérarde», imatge extreta de l'obra "Norway and its glaciers, visited in 1851 - followed by journals of excursions in the high Alps of Dauphné, Berne and Savoy, 1853.
El caseriu de la Bérarde.

La Bérarde és un caseriu del municipi de Sant Cristòu (Isèra), al departament francès de l'Isèra. Situat a 1727 m d'altitud, a la vall del Vénéon i al cor del massís dels Écrins, als Alps. És un centre molt conegut per a la pràctica de l'alpinisme i l'escalada.

Cinc refugis de muntanya són accessibles des de la sortida de la Bérarde: el refugi del Châtelleret, el refugi del Promontori, el refugi del Carrelet, el refugi Temple-Écrins i el Refugi de la Pilatte.[1]

Aquest lloc és tanmateix una entrada del parc nacional dels Écrins, del qual el « parc forestal de la Bérarde » en va presagiar la seva creació l'any 1913.

Accés

[modifica]
La Carretera de la Bérarde al començament del segle xx. Venosc i Bourg de Arud al plànol posterior.
Auxili de muntanya en helicòpter amb aparell EC 145 de la seguretat civil de l'Isèra i un equipament de la CRS Alps a la Bérarde, al massís dels Écrins.

Situat a una trentena de quilòmetre, Sant Cristòu (Isèra), l'accés a la Bérarde es fa per una petita carretera de muntanya molt pintoresca i relativament estreta.

Aquesta carretera queda regularment tallada a l'hivern a partir del caseriu de Prés-Clos amb motiu de la neu i dels nombrosos canals d'allau.

Destrucció

[modifica]

Les pluges torrencials i les esllavissades de terra han destruït La Bérarde el 21 de juny de 2024. Carreteres i ponts s'han arrasat. Les cases estan en ruïnes.[2]


Activitats

[modifica]

La Bérarde proposa moltes activitats exteriors, entre les quals: el senderisme, l'escalada i el muntanyisme. El Vénéon, riu que travessa el caseriu, permet de practicar el ràfting i altres esports nàutics

Alpinisme

[modifica]

D'altitud elevada i envoltada de cimeres compreses entre els 3000 i 4000 m, La Bérarde, punt de sortida de carreres entre les més boniques del massís dels Écrins (la Meije, les Bans, ...), ha esdevingut amb Chamonix o La Greu un dels grans centres francesos per a la pràctica de l'alpinisme.

El lloc a les obres d'art

[modifica]
La Bérarde en Oisans, quadre de Laurent Guétal, Museu de Grenoble

Bibliografia

[modifica]
  • André Allix André, « La route de La Bérarde », Revue de géographie alpine, 1922, Tome 10 N°3. pàg. 445-457.
  • Aimée Bigallet, « La vie d'hiver dans le Haut-Vénéon », Revue de géographie alpine, 1922, Tome 10 N°4. pp. 625-634.(a persée.fr)

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bérarde
  1. ↑ «REFUGE DE PILATTE (FFCAM)» (en francès). [Consulta: 6 juliol 2018].
  2. ↑ VIDÉO. Village dévasté, pont emporté, route coupée... Les images impressionnantes du torrent en furie qui a submergé un hameau en Isère France 3 TV, publicat el 21 de juny de 2024, consultat el 7 de juliol de 2024
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Bérarde&oldid=34213320»