Vés al contingut

La Bandera catalana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesLa Bandera catalana
SubtítolSetmanari català il·lustrat Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici16 gener 1875 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització25 novembre 1875 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Periodicitat1 setmana Modifica el valor a Wikidata
Preu2 quartos Modifica el valor a Wikidata

La Bandera catalana: setmanari català il·lustrat fou una publicació barcelonina en català de l'etapa de la Renaixença que parlava sobre temes relacionats amb la cultura popular. Pretenia recordar als lectors aquells aspectes culturals que no volien que es perdessin, com per exemple odes a herois del passat, rondalles que s'explicaven antigament o obres arquitectòniques que havien passat a la història. Durant el 1875, any en què tingué vida el setmanari, es van publicar 36 edicions: la primera, el 16 de gener; i l'última, el 25 de setembre.

Alguns dels redactors i col·laboradors de la revista foren els directors, Antoni Careta i Vidal i Josep Fité i Inglés, i personatges com Eudald Canivell, Àngel Guimerà o Artur Masriera, entre d'altres.

Naixement

[modifica]

Aquest setmanari fou fundat i dirigit per dues persones: Antoni Careta i Vidal (1843-1924), escriptor i poeta català; i Josep Fité i Inglés (1857-1915), escriptor i brodador català. Tal com pregona l'editorial fundacional de la publicació, l'objectiu de La Bandera catalana consisteix en “dá mes pompa y més ufana á la llengua que ab tant de amor y profit conrearen Jaume Roig, Ausias March, Vicens García y tants altres á quí lo mon al fullejals atmira, y al esmentals respecta”.

Cal esmentar que aquesta publicació també té com a fi continuar l'obra que dugué a terme La Rondalla, un setmanari del mateix àmbit publicat entre octubre i desembre de 1874:

Malhauradament habentse deixat de publicar La Rondalla, setmanari que ab lo curt temps que contava de vida se havia ja captat la simpatía de tots los catalans, habém cregut molt convenient dá fí á la obra començada, com es la de instruir al poble deleytantlo; y per eix motiu, avuy, igual que ahí, nos presentém al públich sens orgull, sens pretensions”.

La Bandera catalana s'editava en català i es publicava a Barcelona. L'impressor de les vint-i-dues primeres revistes fou l'Estampa de la Renaixença, i el de les següents catorze, la Impremta d'Espasa Germans i Salvat. Cada publicació contenia una coberta diferent, amb una il·lustració que mostrava un determinat emblema de la cultura catalana. En el primer número, es pot veure un dibuix de l'antiga façana del palau de la Diputació de Barcelona.

La redacció del setmanari es trobava al carrer de Montjuïc del Bisbe, número 3, prop de la Catedral de Barcelona. El preu de la revista era de 2 quartos, i el d'un número enrederit era de 4 quartos. Si te la portaven a domicili costava 4 rals per trimestre (l'equivalent a 34 quartos), i si te l'havien de portar fora de Barcelona tenia un preu de 6 rals al trimestre.

Història

[modifica]

La Bandera catalana no va patir cap mena de suspensió o censura durant els seus 9 mesos de vida. Es va publicar cada setmana des del 16 de gener, sortint a venda així 3 números el gener, 4 al febrer, 4 al març, 4 a l'abril, 5 al maig, 3 al juny, 5 al juliol, 4 a l'agost i 4 al setembre.

La revista constava de 8 cares, en les quals s'incloïen poesies, rondalles, diàlegs i un apartat anomenat “Noves y curiositats”, reservat a comentar algunes novetats i dades curioses sobre el món de la cultura, com per exemple l'estrena d'una obra de teatre o el lloc on es va publicar el primer llibre amb gravats de fusta.

Altres seccions que es repetien en cada número eren, en primer lloc, una descripció sobre un emblema arquitectònic, un episodi cultural o un personatge de Barcelona o Catalunya (el mateix que sortia il·lustrat en portada). Les següents seccions eren variades, ja que en cada número s'incloïen escrits diferents, com podien ser rondalles, poesies, efemèrides, romanços, reflexions etc. Tanmateix, a la darrera plana, hi havia un apartat anomenat “Xarada” que contenia una endevinalla. La resposta d'aquesta es donava sempre al següent número. A partir del número 25 es va acabar la secció.

Una altra secció que també es trobava regularment a la revista era “Gra i palla”, on es podien llegir diversos acudits populars. Tanmateix, aquest apartat fou substituït a partir de l'edició número 9 per “Passatemps”, on es plantejaven problemes o jocs que convidaven el lector a participar. Les respostes d'aquests, com en el cas de l'endevinalla, es donaven la setmana següent. A partir del número 15, però, aquesta secció es va suprimir.

Per acabar, en cada edició es reservava un espai al final per respondre la correspondència dels lectors de la revista. En el número 15 (24 d'abril), però, no es va poder incloure aquesta secció, textualment, “a causa del molt original de lo present número”. Aquest succés es va repetir en el número 20. A partir del número 27, es va deixar de fer.

Com a curiositat, cal dir que en les edicions 20, 22, 26, 30, 31, 35 i 36 no es va incloure una il·lustració en portada (si bé en la 28, en la 31 i en la 35 es va incloure en la cinquena pàgina), tret característic de la revista. A mode d'excusa, la revista va publicar les següents advertències:

  Edició 20: “Per causas completament agenas á aquesta Redacció nos es avuy de tot punt imposible donar lo grabat que acostumem en cada número, lo que farém en lo número vinent”.
  Edició 22: “Aquesta setmana nos veyém també on lo cas de no poder donar en nostre periódich lo grabat de costum. Creguin nostres costants favoreixedors que sentim verament haver tingut de trencar novament nostre propòsit; empero estiguin en la certesa de que, en avant, no ‘ls mancará lo gravat en cada número”.
  Edició 26: “Pera no retardar la surtida del periódich, no publiquém grabat en aquest número, lo que farém sens falta en la setmana següent. Dispensin nostres suscriptors aquesta falta del tot involuntària”.

Final

[modifica]

La revista va publicar el seu darrer número el 25 de setembre de 1875. A la revista no es parla dels motius pels quals van deixar de publicar, amb la qual cosa les causes de la desaparició es desconeixen. Tan sols apareix el següent anunci, al final de l'última pàgina, en relació amb el tancament de la revista:

  “llustrada ab magnífichs grabats y contenint travalls de mòlta importancia científica y literaria. 'S trova de venda al prèu de 9 rals una, en lo Passatje de Colon, núm. 3, pis primer, en lo carrer de la Cera, núm. 51, y en lo kiosko del pla de la Boquería. Transcorregut aquest mes 's vendrán á 12 rals la col·lecció”.

Tanmateix, la seva obra cultural i educativa va ser represa l'any 1880 per la revista La Ilustració Catalana, considerada la primera revista gràfica en català publicada a Barcelona. El primer director fou Josep Franquesa i Gomis, i la revista es publicava cada deu/quinze dies.

Equip

[modifica]

A mode d'exemple, es mostren a continuació els deu primers números de La Bandera catalana, així com aquelles edicions en què no es mostrava una il·lustració en portada i s'avisava als lectors mitjançant un requadre titulat “Advertència” (és a dir, els números 20, 22 i 26). També apareix en la següent taula el darrer número de la revista, que tampoc conté il·lustració en portada.

Número Sumari Col·laboradors Portada i il·lustració
1r número La Bandera catalana; per La Redacció.– Detall de la antiga façana del palau de la Diputació de Barcelona; per Josep Fité i Inglés.– Llibertinatge i virtut (poesia); per Enrich Franco.– Una ambició castigada; per Antoni Careta i Vidal.– En l'àlbum de la senyoreta Donya E. P. G. de Q. (poesia); per Àngel Guimerà.– Efemèrides de la història de Catalunya; per Josep Fité i Inglés.– Lo remor de la fonteta (poesia); per Rafel Tintoré.– Curiositats i noves.– Gra i palla.- Xarada Enrich Franco

Àngel Guimerà

Rafel Tintoré

“Antiga façana del palau de la Diputació de Barcelona”
2n número Lo príncep de Viana jurant les lleis de Catalunya en la Seu de Barcelona; per Josep Fité i Inglés.– Jo vull ser mestre en Gay Saber! (poesia); per Antoni Careta i Vidal.– Cartes a un obrer; per Antoni Brossa de Riera.– Penediment (poesia); per Enrich Franco.– La mistayra; per T. de A.– A l'entorn de la llar (poesia); per Rafel Tintoré.– Curiositats i noves.– Gra i palla.– Xarada.– Correspondència. Antoni Brossa de Riera

Enrich Franco

Rafel Tintoré

“Lo príncep de Viana jurant les lleis de Catalunya en la Seu de Barcelona”
3r número Porta de Santa Maria en lo Born de Barcelona; per Josep Fité i Inglés.– A M... (poesia); per Rafel Tintoré.– Cartes a un obrer; per Antoni Brossa de Riera.– Lo fratricida (poesia); per Enrich Franco.– Marieta; per Pere Aguilera i Solsona.– A un nin (poesia); per Francesc Comerma i Bachs.– Curiositats i noves.– Gra i palla.– Xarada.– Correspondència. Rafel Tintoré

Antoni Brossa de Riera

Enrich Franco

Pere Aguilera i Solsona

Francesc Comerma i Bachs

“Porta de Santa Maria en lo Born de Barcelona”
4t número Entrada del compte Bara en Barcelona; per F. Rodríguez Masdeu.– Que no 't vull? (poesia); per N. J. Pousan.– Ells i nosaltres; per S. Alsina i Clos.- A una dama desdenyada (poesia); per Enrich Franco.– Efemèrides de la història de Catalunya; per Josep Fité i Inglés.– La tomba i la rosa (poesia); per Joan Estruch.– La filla del marxant; per A. C. i V.– Aubada d'amor (poesia); per A. B. de R.– Curiositats i noves.– Gra i palla.– Xarada.– Correspondència. F. Rodríguez Masdeu

N. J. Pousan

S. Alsina i Clos

Enrich Franco

Joan Estruch

“Entrada del compte Bara en Barcelona”
5è número Porta de la Pietat en la Seu de Barcelona; per J. F. i I.– En Pere IV d'Aragó; per Josep Fité i Inglés.– L'àngel de ma guarda (poesia); per Agna Maria de Vallespir.– Cartes a un obrer; per Antoni Brossa de Riera.– És en va (poesia); per N. J. Pousan.– Marieta (continuació); per Pere Aguilera i Solsona.– Partida del guerrer (poesia); per Josep Garriga.– Curiositats i noves.– Gra i palla.– Xarada.– Correspondència. Agna Maria de Vallespir

Antoni Brossa de Riera

N. J. Pousan

Pere Aguilera i Solsona

Josep Garriga

“Porta de la Pietat en la Seu de Barcelona”
6è número Entrada d'en Cristòfol Colon a Barcelona; per Josep Fité i Inglés.– Banys sobre els jueus en Barcelona; per Andreu Balaguer.– Pobre Mare! (poesia); per Enrich Franco.– Lordey; per Joan Maluquer Viladot.– Innocents (poesia); per Felip de Saleta.– Marieta (acabament); per Pere Aguilera i Solsona.– Alborada (poesia); per Francesc Comerma.– Curiositats i noves.– Gra i palla.– Xarada.– Correspondència. Andreu Balaguer

Enrich Franco

Joan Maluquer Viladot

Felip de Saleta

Pere Aguilera i Solsona

Francesc Comerma

“Entrada d'en Cristòfol Colon a Barcelona”
7è número Antiga façana de Sant Pau del Camp en Barcelona; per Pau Gibert i Roig.– Sant Benet de Bages (poesia); per Emili Coca i Collado.– Cartell del Consistori dels Jocs Florals de Barcelona.– Una història misteriosa; per Antoni Careta i Vidal.– Las dugas orfes (poesia); per Rafel Tintoré.– Curiositats i noves.– Gra i palla.– Xarada.– Correspondència. Pau Gibert i Roig

Emili Coca i Collado

Rafel Tintoré

“Antiga façana de Sant Pau del Camp en Barcelona”
8è número Un torneig; per Josep Fité i Inglés.– Fortuny (poesia); per Joaquim Riera.– Una història misteriosa; per Antoni Careta i Vidal.– Avant.– Poesies catalanes; per Josep Roca i Roca.– Pensaments (poesia); per Jaume Martí.– Curiositats i noves.– Gra i palla.– Xarada.– Correspondència. Joaquim Riera

Josep Roca i Roca

Jaume Martí

“Un torneig” (de cavallers)
9è número Lo Monestir i la col·legiata de Santa Ana; per Josep Fité i Inglés.– Una història misteriosa; per Antoni Careta i Vidal.– A unes flors; per N. J. Pousan.– Efemèrides; per Josep Fité i Inglés.– Sisifo; per Oto Graumartí.– La cançó del mestre Jan; per Dolors Mateu.– A Lola B; per Frederic Alohar.– Pensaments; per Jaume Martí.– Consistori dels Jocs Florals.– Curiositats.– Noves.– Passatemps: Problema, Jeroglífic i Xarada.– Correspondència. N. J. Pousan

Oto Graumartí

Dolors Mateu

Frederic Alohar

Jaume Martí

“Lo Monestir i col·legiata de Santa Ana”
10è número Jurament del Duc de Calabria en lo Born de Barcelona; per Josep Fité i Inglés. – Una història misteriosa; per Antoni Careta i Vidal.– Viure d'amor; per Enrich Franco.– Idees diverses; per Joaquim Riera.– La Lluna, per Rosendo Arús i Arderiu.– La Mort d'un ric; per Francisco Manel Pau.– La pau; per Àngel Guimerà.– A Teresoina P; per Francesc Xavier Godó.– Curiositats.– Noves.– Passatemps: Problema, Jeroglífic i Xarada.– Correspondència Enrich Franco

Joaquim Riera

Rosendo Arús i Arderiu

Francisco Manel Pau

Àngel Guimerà

Francesc Xavier Godó

“Jurament de lo Duc de Calabria en lo Born de Barcelona”
20è número En Víctor Balaguer; per Josep Fité i Inglés. – L'escola i la civilització; per R. Solanes.– A Balmes (acabament); per Pere Güell i Forment.– Per seguir la rutina; per Antoni Brossa de Riera.– Una pregunta.– Poesies.– A la Lluna; per Enrich Franco.– A Barcelona; per F. Amat.– Noves.– Xarada.– Advertència. R. Solanes

Pere Güell i Forment

Antoni Brossa de Riera

Enrich Franco

F. Amat

“Advertència importantíssima”, senyal que aquell dia no es va poder incloure la il·lustració
22è número Advertència.– La dona; per R. Solanes.– Societat del Born. Carnaval de 1876. Núm. 1.– Poesies.– A ells! (sonet); per J. Garriga i Lliró.– Tu i jo; per J. Comabella.– Amor d'hivern; per Francisco Llenas.– Curiositats.– Noves.– Xarades.– Correspondència. R. Solanes

J. Garriga i Lliró

J. Comabella

Francisco Llenas

“Advertència”
26è número Advertència. – La universitat de Lleida; per Josep Pleyan de Porta.– La Mainadera; per Francesc Pelay Briz.– Poesies.– Doble cançó; per Joaquim Riera i Bertran.– L'esperit del segle; per Emili Coca i Collado.– Curiositats.– Noves. Josep Pleyan de Porta

Francesc Pelay Briz

Joaquim Riera i Bertran

Emili Coca i Collado

“Advertència”
36è número Notes històriques sobre un retaule català; per Andreu Balaguer i Merino.– La donzella esquerpa; per Antoni Careta i Vidal.– Efemèrides de la història de Catalunya; per Josep Fité i Inglés.– Poesies: La noia valenciana; per Francesc Pelay Briz.– Curiositats.– Noves.– Reclams. Andreu Balaguer i Merino

Francesc Pelay Briz

Última portada de La Bandera catalana

Bibliografia

[modifica]
  • TASIS, RAFAEL; TORRENT, JOAN, Història de la premsa catalana, Barcelona, Editorial Bruguera, 1966.

Enllaços externs

[modifica]