Vés al contingut

La Beguda Alta

Plantilla:Infotaula indretLa Beguda Alta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMasquefa (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 29′ 56″ N, 1° 50′ 17″ E / 41.499°N,1.838°E / 41.499; 1.838
Característiques
Altitud289 m Modifica el valor a Wikidata

La Beguda Alta és una població de Catalunya[1] que, des del 28 d'agost de 2018,[2] pertany al municipi de Masquefa, Anoia a una altitud d'uns 282 m sobre el nivell del mar.

Fins aleshores, estava dividida en tres municipis de tres comarques diferents: Masquefa, a l'Anoia; Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat; i Sant Llorenç d'Hortons, a l'Alt Penedès. Per aquesta raó es gestionava amb una mancomunitat entre els tres municipis per gestionar els serveis d'aquesta població conjuntament.[3] L'any 2011 tenia una població de 879 habitants, inclosa La Beguda Baixa amb 19 habitants, amb la següent distribució: Sant Llorenç d'Hortons: 218, Masquefa: 269, Sant Esteve Sesrovires: 374.

El poble està a uns 30 minuts de Barcelona, molt a prop de Martorell. Es pot arribar a través de l'autovia A-2 o l'autopista AP-7 agafant la sortida de Martorell i enllaçant posteriorment amb la BV-224 direcció Capellades.[4] També es pot arribar amb la línia R6 dels Ferrocarrils de la Generalitat[5] o amb la línia regular d'autobusos de la Hispano Igualadina.[6] També hi passa el GR-5 i és un lloc de pas habitual dels amants del senderisme, ciclistes de carretera i ciclistes de muntanya.[7]

Durant la Guerra Civil espanyola, s'instal·la al poble una colònia per a nens i nenes víctimes de la guerra. La principal impulsora, serà la francesa Renée Lamberet, mestra d'història i destacada militant anarquista, voluntària a Solidaritat Internacional Antifeixista.

El nom del poble prové de quan els carreters es paraven als hostals a beure, fer un most, descansar els cavalls ja que estaven a mig camí entre Barcelona i Igualada i també les parades que feien els ramats transhumants per abeurar-se.[8]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]