De planta rectangular i ampli teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals. Disposa de planta baixa, antigament destinada al bestiar, amb menudes obertures per la ventilació i planta habitatge, organitzada a partir d'una àmplia sala de convit, d'on parteixen les nombroses portes que menen a les cambres i altres dependències. L'accés es realitza directament des de l'exterior per una gran porta dovellada. Disposa també de dos pisos superiors i unes reduïdes golfes.[1]
La façana principal està orientada al nord i cal destacar l'eixida del costat de migdia, a nivell del primer pis, sostinguda per grans arcades de mig punt.[1] Fou bastida amb pedra del país poc treballada, llevat dels carreus emprats per fer els cantoners i algunes de les obertures.[1] Ha sofert moltes modificacions i ampliacions i actualment es troba molt restaurada.[1]
↑ 1,01,11,21,31,4«Masia de la Boada». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 octubre 2016].
