La Cavalleria (Manlleu)
La Cavalleria | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia | |||
Construcció | segle XVII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 464 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Manlleu (Osona) | |||
Localització | Ctra. Masies de Roda | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 23014 | |||
La Cavalleria és una masia de Manlleu (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És una masia de planta rectangular construïda damunt pedra viva i coberta a dues vessants. Consta de planta baixa i dos pisos. El portal és orientat al sud-oest, i té el carener perpendicular: és adovellat, amb la dovella central decorada a la qual hi ha representat un cap de cavall. A la part dreta hi ha un contrafort que sosté la paret.[1]
A la llinda d'un balcó del primer pis també hi ha un cavall esculpit, mentre que les finestres del segon són de tipus conopial. Hi ha dos portals que tanquen la lliça i les dependències agrícoles, als sectors de tramuntana i migdia respectivament.[1]
Als angles oest i est de la masia hi ha unes pedres que sobresurten, que devien aguantar una antiga torrella de defensa a cada angle. És construïda amb pedra i tàpia, i ha estat arrebossada recentment.[1]
Història
[modifica]És una antiga masia registrada al fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Manlleu. El mas era habitat per Jaume Cavalleria. Als segles XVII i XVIII hi trobem homes polítics i militars; Carles de Regàs i Cavalleria, fill del mas, lluità aferrissadament durant la Guerra de Successió contra els filipistes. Acabada la guerra contra els Borbons es retirà a viure a Vic perquè els manlleuencs s'havien mostrat partidaris de Felip V. El seu fill fou també militar.[1]
L'any 1921 el mas fou adquirit pel masovers als successors de la família Regàs. Els Prat (masovers) procedien de Sant Joan de Galí.[1]
El mas conserva un ric arxiu amb papers i documents del segle xviii, i moltes notes referents a les Guerres Carlines.[1]