La Dora festeggiante
La Dora festeggiante és una cantata escènica composta per Vicent Martín i Soler sobre un llibret de Cesare Olivieri, estrenada l'1 de febrer de 1783 a Torí com a pròleg de la seva òpera seriosa Il Vologeso.
Fou concebuda com una il·lustració musical per celebrar l'arribada a Torí, banyada pel riu Dora, dels arxiducs Ferran d'Àustria-Este (1754-1806) –germà de Josep II-, i la seva dona, Maria Beatriu d'Este (1750-1829), virreis de Llombardia i governadors de Milà. La visita es corresponia a una invitació dels ducs de Savoia, Víctor Amadeu III (1726-1796) i Maria Antonieta de Borbó (1729-1785) -filla menor de Felip V i Isabel Farnese-, molt estimats pels arxiducs, no només per les seves inquietuds en comú pel que fa a la difusió de la cultura i en matèria de política social. La cantata fou repetida pocs mesos després, el 6 de setembre d'aquell mateix any, durant la seva segona visita a Torí, aquesta vegada com a pròleg al dramma giocoso de Martín In amor ci vuol destrezza, estrenat per a l'ocasió amb el títol de L'accorta cameriera.
El fet que La Dora festeggiante i L'accorta cameriera s'executessin al Teatro Regio, plaça destinada exclusivament a les tragèdies líriques, corrobora la qualitat i l'alta estima dels nobles i el públic torinès cap a aquesta obra. La reveladora dramatúrgia musical de La Dora festeggiante que, mitjançant una simfonia, tres àries i un terzetto final enllaçats amb sengles recitatius, és l'escenificació musical del ritual propi d'una visita d'estat que va més enllà dels mers fins polítics.
La Dora festeggiante té com a protagonistes Apol·lo, Minerva i Giove (Júpiter), i representa el moment de transició musical de finals de segle xviii, anterior a la Revolució Francesa, en el qual es comença a apropar als déus, semidéus i d'altres personatges mítics al sentir humà. Amb la cantata Il Sogno, composta ja amb l'esperit de la revolució, aquest canvi pren plena forma. Martín i Soler ens presenta en La Dora festeggiante aquest lapse de transformació a través d'una partitura eloqüent farcida de gestos melòdics, rítmics i orquestracions programàtiques procedents d'altres gèneres vocals, però també premonitoris del nou llenguatge que havia de prevaler a partir de finals del segle: el dramma giocoso.[1]
Discografia
[modifica]L'orquestra Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona, del director Juan Bautista Otero, presentà el primer enregistrament mundial de les cantates escèniques profanes que es conserven del compositor Vicent Martín i Soler: La Dora Festeggiante i Il Sogno. La producció comptà amb l'ajuda de l'Institut Català d'Indústries Culturals i el Conservatori del Liceu de Barcelona, lloc on s'ha realitzat la gravació.[2] Va comptar amb la participació dels cantants de reconegut prestigi internacional Sunhae Im (soprano), Rafaella Milanesi (soprano) i Magnus Staveland (tenor).
Referències
[modifica]- ↑ Juan Bautista Otero, Extracte de l'article publicat íntegre al llibret del fonograma de la presentació del disc del primer enregistrament mundial de les cantates escèniques que es conserven del compositor[Enllaç no actiu]
- ↑ Reial Companyia Òpera de Cambra, dirigida per Juan Bautista Otero[Enllaç no actiu]