Com el Càndid de Voltaire a la seva novel·la homònima, Jallel, un jove nord-africà, que somia amb millors perspectives, immigra il·legalment a França. Al principi lluita perquè no troba feina i li costa fer amics. Però aviat arriba a vendre fruites a la clandestinitat, encara que de manera il·legal. També fa nous amics i després s'enamora. Però els seus somnis d'èxit romanen sense fer-se realitat mentre arriba a descobrir i compartir la solidaritat dels altres marginats que van d'una trobada a l'altra, fent camí per París, des d'albergs fins a societats d'ajuda als immigrants i grups de benestar social, vivint entre els exclosos i els indigents.[2][3][4]
"Si estem disposats a considerar que La Faute à Voltaire no deixa de ser una primera obra (que tendim a oblidar fàcilment perquè està tan realitzada...), El conjunt és portat per una alegria tossuda, un rebuig de la més mínima foscor fàcil, que li permet oblidar aquests defectes menuts
Tot i que indicava que la seva opinió dividia la redacció en el moment de la seva estrena, Louis Guichard va jutjar que la pel·lícula s'esgota i es desfà al cap d'una hora i mitja (dura 2h10), en necessitat de direcció i ritme (...) Apareix l'inconvenient del seu estil: la durada de les escenes és més qüestionable, les vacil·lacions de la direcció, menys feliç.
"la pel·lícula representa efectivament els destins convergents d'estrangers il·legals, descendents d'immigrants i marginals socials que els van portar a formar un comunitat”.
"Amb les excel·lents actuacions de Sami Bouajila (Bye Bye), Aure Atika i Elodie Bouchez (La vida somiada dels àngels), La Faute à Voltaire ofereix un retrat emotiu i tendre de la vida als marges".
