La Federación Igualadina
  | |
| Tipus | revista |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Lloc de publicació | Igualada |
| Estat | Espanya |
La Federación Igualadina era una publicació setmanal anarquista, publicada a Igualada entre 1883 i 1885.
Descripció
[modifica]Portava el subtítol “Órgano de las secciones federadas en Igualada” i a sota “Eco del proletariado”. La redacció i administració de la publicació era al carrer de Santa Caterina, núm. 17, on també hi havia la seu de la Societat de Vetaires de Cotó. A partir del núm. 99, es van traslladar al carrer de Santa Anna, núm. 14. El primer número es va publicar el 9 de febrer de 1883 i va arribar a tirar 5.000 exemplars, que es distribuïen per tot Espanya i per això s'editava en castellà.
S'imprimia als tallers de Marian Abadal. Sortia cada divendres i tenia quatre pàgines, a dues columnes, amb un format de 31 x 22 cm. El darrer número publicat va ser el 128, amb data 17 de juliol de 1885. Segons Marbà, “[...] y de no ser el cólera de el istio de 1885, y un poco de descuydo en la administración, que nos aconsejó lo matáramos por nuestra propia voluntad, cuando ya tenia vida propia”.[1]
Continguts
[modifica]Va fer seu el lema de Mikhaïl Bakunin "Anarquia, federació i col·lectivisme". La revista va néixer al Consell Local de les Seccions Obreres d'Igualada i era el portaveu de les seccions sindicades en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) d'Igualada. Defensava els principis de la Internacional i era de filiació anarquista i sindicalista.[2] Els articles editorials acostumaven a publicar les conclusions dels congressos de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE). També publicava moltes circulars i comunicats oficials de les diverses seccions, així com notícies sobre altres congressos de treballadors (FTRE, Unió Manufacturera, rams d'ofici, etc.) i conflictes obrers. Cal destacar el seguit d'articles sobre la mano negra i la publicació per lliuraments de l'obra A los jóvenes, de Piotr Kropotkin.[3] Va influir, no solament en l'àmbit local, en el desenvolupament de les organitzacions de treballadors, base dels futurs sindicats, ja que “Cánovas había perseguido hasta aniquilarla a toda la prensa libre. Pero no se sabe por que dejó un islote: La Federación Igualadina, que era entonces la única publicación realmente obrera de toda España”.[4] (Porcel)
Redactors i col·laboradors
[modifica]El consell de redacció estava format per vuit persones: Pau Font Poch, Frederic Carbonell Barral, Bonaventura Botines Codina, Lluís Llansana Sabaté, Francesc Serra Constansó, Josep Paloma, Josep Carreras Llansana i Pere Marbà Cullet.[1] Els articles anaven sense signar o firmats amb pseudònims, però sí que hi ha algunes cartes signades, entre altres, per Francesc Abayá Garriga, Maria Casanellas, Salvador Espí, Lluís Gili, Magí Jordana, Joan Portús i Marià Tassis, etc.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Dalmau Ribalta, Antoni «Una vida per la causa: Pere Marbà i Cullet (1860-1938?)». Revista d'Igualada, 31, 4-2009, pàg. 13.
- ↑ Ferrer Farriol, Joan. Costa amunt. Choisy-le-Roi: Imp. des Gondoles, 1975, p. 50.
- ↑ Miret Solé, M. Teresa. La premsa a Igualada (1808?-1982). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1983, p. 2 vol.
- ↑ Porcel, Baltasar. La revuelta permanente. Barcelona: Planeta, 1978, p. 50.
- ↑ «Ateneu Llibertari Estel Negre». [Consulta: 10 juliol 2014].
Localització
[modifica]- Biblioteca Central d'Igualada. Plaça de Cal Font, 1. 08700 Igualada
- Biblioteca Pública Arús. Passeig de Sant Joan, 26. 08010 Barcelona