Vers 889 un vaixells amb 20 aventurers andalusins, probablement procedents de Bajjana[2] va ancorar a l'actual La Gàrdia Frainet i s'hi van establir i van demanar reforços a l'Àndalus. Inicialment un simple establiment pirata per saquejar la regió, es va desenvolupar per l'arribada de més musulmans i va esdevenir un veritable centre comercial i militar, associat a les Balears,[2] que va arribar a dominar uns 60 km, cobrint tot el modern Massís dels Maures i la Camarga. El seu cap fou reconegut com a emir dependent de l'emir (després califa) de l'Àndalus. Des de Fraxinetum els sarraïns feien incursions cap a altres llocs arribant fins al Piemont a Itàlia i controlaven els passos i colls dels Alps. Una posició avançada es va establir al pas de Sant Bernat prop de l'actual Saint-Maurice (al Valais) a Suïssa. La primera contraofensiva cristiana es va organitzar el 942 per part d'Hug d'Arle,[3] però no es va portar a terme pel temor de la invasió de França pel rei d'Itàlia Berenguer i va signar un acord amb els musulmans que van rebre l'encàrrec de defensar els passos dels Alps per compte de França.[4] Segurament fou llavors quan grups musulmans es van establir a la vall de l'Arc a la Mauriena, i a Faucigny i Tarentàsia.[5] Vers el 944 l'emir de Fraxinetum, Kalra, fou rebut pel seu superior d'al-Àndalus, el califa Abd al-Rahman III.[6]
El 956, l'emperador Otó I va enviar a Jean de Gorze com ambaixador durant dos anys a la cort del califa de Còrdova, per demanar l'aturada de les incursions dels musulmans des de Fraxinetum.[7] El 972 els musulmans van fer una famosa incursió en què van segrestar a l'abat Maiol de Cluny, legat del papa i amic proper de l'emperadriu Adelaida; es va pagar el rescat, però es va organitzar tot seguit una expedició de càstig i el 973 foren derrotats per Guillem I de Provença i diversos senyors locals a la batalla de Tourtour en 973[8] i en els següents mesos foren aniquilats. Molts sarraïns van morir però alguns encara van restar a la regió fins que al cap d'uns segles van quedar absorbits per la població provençal.
.svg)
.jpg)
.svg){kind=small}