Vés al contingut

La Izquierda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióLa Izquierda
Dades
Tipuscoalició electoral Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2009

Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Bloque por Asturies: La Izquierda, coneguda com a La Izquierda[1] és el nom que adoptà una coalició electoral formada a Espanya per a presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu de 2009. Endemés, Iniciativa del Poble Valencià, Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià i un dels sectors d'Izquierda Republicana demanaren el vot per a la coalició.

Formació de la candidatura

[modifica]

El febrer de 2009 Izquierda Unida anuncià la candidatura de Willy Meyer Pleite,[2] el seu candidat a les eleccions 2004. Entre les possibilitats barallades s'esmentà expressament Iniciativa per Catalunya Verds, amb la qual ja hi va concórrer el 2004, i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Finalment es confirmà l'aliança amb ICV, amb Willy Meyer de cap de llista i Raül Romeva, candidat d'ICV, de número dos.[3] El punt més conflictiu de la coalició fou el relatiu al grup al que s'adscriuria el representant d'ICV, en cas de ser elegit.[4] En el preacord firmat per ambdues formacions s'acordà que ambdues "codecidirien i compartirien" el mateix grup parlamentari.[5]

Alhora també s'anuncià l'acord entre Izquierda Unida i Izquierda Republicana per a participar junts a les eleccions[6] i els contactes amb Izquierda Anticapitalista i Confederación de Los Verdes,[7] que finalment no es concretaren, ja que Izquierda Anticapitalista es presentà en solitari en tant que la Confederación de Los Verdes ho va fer en Europa dels Pobles - Els Verds (el que motivà un toc d'atenció per part del Partit Verd Europeu, que va fer públic no entendre per què no havien donat llur suport a la candidatura en la qual s'integrava Iniciativa per Catalunya Verds, donades les possibilitats reals d'obtenir representació, cosa dubtosa en el cas de la coalició liderada per ERC.[8]). També s'uní a la coalició el Bloque por Asturies, soci local a Astúries d'Izquierda Unida.

Per altra banda, Iniciativa del Poble Valencià (IPV), escissió d'Izquierda Unida al País Valencià el 2007, també manifestà el seu suport a la candidatura d'Iniciativa per Catalunya Verds, i per tant a La Izquierda,[9] igual que Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià.[10]

Tanmateix, finalment Izquierda Republicana no va poder formar part de la coalició ni presentar-se a les eleccions. L'existència d'un greu conflicte intern, a causa que l'acord fou firmat per un dels sectors mentre que l'altre va dirigir-se a la Junta Electoral Central expressant la seva intenció de no presentar-se a les eleccions. Davant d'això, la Junta Electoral Central denegà la inscripció d'IR a La Izquierda, degut a la duplicitat de representacions.[11] No obstant això un sector d'IR favorable a la seva inclusió en la coalició e demanà el vot (el seu secretari general figurava de número set de la llista) mentre que el sector contrari demanà el vot en blanc.[12]

Candidatura

[modifica]

Candidats

[modifica]

Els vuit primers llocs de la candidatura són els següents:

  1. Willy Meyer Pleite (Izquierda Unida, federació andalusa)
  2. Raül Romeva (Iniciativa per Catalunya Verds)
  3. Marta Pulgar (Izquierda Unida, federació asturiana)
  4. Esther López Barceló (Izquierda Unida, federació valenciana)
  5. Núria Lozano (Esquerra Unida i Alternativa)
  6. Kontxi Bilbao (Izquierda Unida, Ezker Batua Berdeak)
  7. Joaquín Rodero (Izquierda Republicana)
  8. Caridad García Álvarez (Izquierda Unida, federació madrilenya)

Nom per comunitat autònoma

[modifica]

Encara que la candidatura té com a nom Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Bloque por Asturies: La Izquierda, a determinades comunitats autònomes, tal com permet l'article 222 de la Llei Orgànica de 5/1985, es presentà amb els següents noms i caps de llista:

Comunitat autònoma Denominació Cap de llista
Andalusia Izquierda Unida Los Verdes-Convocatoria por Andalucía: La Izquierda (IULV-CA) Willy Meyer Pleite (IU)
Aragó Izquierda Unida de Aragón: La Izquierda (IUA) Willy Meyer Pleite (IU)
Astúries Izquierda Unida de Asturias-Bloque por Asturies: La Izquierda (IU-BA) Willy Meyer Pleite (IU)
Canàries Izquierda Unida Canarias: La Izquierda (IUC) Willy Meyer Pleite (IU)
Cantàbria Izquierda Unida: La Izquierda (IU) Willy Meyer Pleite (IU)
Castella-La Manxa Izquierda Unida: La Izquierda (IU) Willy Meyer Pleite (IU)
Castella i Lleó Izquierda Unida: La Izquierda (IU) Willy Meyer Pleite (IU)
Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa: L'Esquerra (ICV-EUiA) Raül Romeva (ICV)
Ceuta Izquierda Unida: La Izquierda (IU) Willy Meyer Pleite (IU)
País Valencià Esquerra Unida del País Valencià: L'Esquerra (EUPV) Willy Meyer Pleite (IU)
Extremadura Izquierda Unida: La Izquierda (IU) Willy Meyer Pleite (IU)
Galícia Esquerda Unida-Izquierda Unida: A Esquerda (EU-IU) Willy Meyer Pleite (IU)
Illes Balears Esquerra Unida de les Illes Balears-Verds: L'Esquerra (EU-EV) Willy Meyer (IU)
La Rioja Izquierda Unida: La Izquierda (IU-ICV-EUiA-BA) Willy Meyer (IU)
Madrid Izquierda Unida Comunidad de Madrid: La Izquierda (IU) Willy Meyer (IU)
Melilla Izquierda Unida: La Izquierda (IU) Willy Meyer (IU)
Murcia Izquierda Unida de la Región de Murcia: La Izquierda (IURM) Willy Meyer (IU)
Navarra Izquierda Unida de Navarra-Nafarroako Ezker Batua: Ezkerra (IUN-NEB) Willy Meyer (IU)
Euskadi Ezker Batua-Berdeak: Ezkerra (EB-B) Willy Meyer (IU)

Resultats

[modifica]

Finalment la coalició va obtenir 588.248 vots (3,79% dels vots a candidatures) a tot Espanya i dos escons, ocupats per Willy Meyer (IU) i Raül Romeva (ICV). Dins d'aquests resultats, els millors els va treure a Catalunya amb un 6,26% dels vots a candidatures de la comunitat; Astúries, amb un 5,73%; Andalusia, amb un 5,27% i Comunitat de Madrid, amb un 4,59%. Fou la tercera força política en les comunitats autònomes d'Andalusia, Aragó, Astúries, Castella-La Manxa, País Valencià, Extremadura i Regió de Múrcia. Tanmateix perdé 54.888 vots respecte a les eleccions de 2004.[13]

La següent tabla mostra les dades per comunitats i ciutats autònomes (en negreta les comunitats on se superà el 3%).

Comunitat autònoma Vots Percentatge Lloc
Andalusia 136.916 5,27 3r
Aragó 16.573 3,60 3r
Astúries 24.337 5,73 3r
Canàries 9.669 1,61 4t
Cantàbria 4.938 2,02 4t
Castella-La Manxa 23.813 3,03 3r
Castella i Lleó 25.849 2,37 4t
Catalunya 119.755 6,26
Ceuta 92 0,51
País Valencià 52.742 2,83 3r
Extremadura 11.498 2,57 3r
Galícia 14.956 1,32
Illes Balears 6.756 2,67
La Rioja 2.251 1,89 4t
Madrid 103.987 4,59 4t
Melilla 88 0,52 4t
Múrcia 14.024 3,02 3r
Navarra 6.775 3,39
Euskadi 13.229 1,82

Formació dels grups parlamentaris al Parlament Europeu

[modifica]

Després de les eleccions, Willy Meyer anuncià la seva integració en el grup Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica, mentre que Romeva ho va fer en el grup Els Verds-Aliança Lliure Europea, del que en fou designat vicepresident. Aquest fet causà gran malestar a Izquierda Unida,[14] qüestionant-se futurs pactes d'IU amb aquesta formació.[15]

Referències

[modifica]
  1. «El Consejo Político inicia el camino de IU para llevar a la UE hacia la izquierda ratificando el programa, la lista electoral y la coalición con ICV e IR». Arxivat de l'original el 2009-04-25. [Consulta: 14 agost 2011].
  2. IU confía a Meyer la candidatura para las europeas, Público, 4 de febrer de 2009.
  3. IU e ICV acuerdan concurrir juntas a las elecciones europeas de junio, Europa Press, 18 de març de 2009.
  4. ICV ratifica la coalición con IU para las próximas elecciones europeas[Enllaç no actiu], EFE, 28 de març de 2009.
  5. IU acusa a ICV de traicionar el acuerdo electoral del 7-J, Público, 26 de juliol de 2009.
  6. IU e Izquierda Republicana acuerdan concurrir juntas a las próximas elecciones europeas, Europa Press, 9 de març de 2009.
  7. Izquierda Unida se reúne con Izquierda Anticapitalista[Enllaç no actiu], El Mercurio Digital, 23 de març de 2009.
  8. Lecciones para los Verdes desde Bruselas, Público, 10 d'abril de 2009.
  9. Resolución Eleccions Europees Arxivat 2011-11-04 a Wayback Machine., 16 de març de 2009.
  10. Per què cal votar a Raül Romeva a les europees[Enllaç no actiu], 29 de maig de 2009.
  11. IZQUIERDA REPUBLICANA no se presentará a las elecciones europeas en la coalición de IU, comunicat d'una de les organitzacions que pren el nom d'Izquierda Republicana.
  12. «Web de IR: La ejecutiva federal de Izquierda Republicana (CEF de IR) acuerda pedir a los republicanos su voto para Izquierda Unida: La Izquierda». Arxivat de l'original el 2009-05-05. [Consulta: 14 agost 2011].
  13. Acord de 23 de juny de 2009, de la Presidència de la Junta Electoral Central, pel qual es procedeix a la publicació dels resultats de les eleccions de Diputats al Parlament Europeu convocades per Reial decret 482/2009, de 3 d'abril, i celebrades el 7 de juny de 2009, amb indicació del nombre d'escons i de vots obtinguts per les candidatures proclamades.
  14. IU acusa a ICV de traicionar el acuerdo electoral del 7-J, Público, 26 de juny de 2009.
  15. IU se propone culminar su refundación en mayo de 2010, Público, 27 de juny de 2009.