La Miralda (Alella)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | academicisme | |||
| Altitud | 61 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alella (Maresme) | |||
| Localització | Riera Principal, 5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 8114 | |||
,_des_de_la_vall_de_Rials.jpg)
La Miralda és un edifici d'Alella (Maresme) catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]A principis del segle xviii, hi havia unes vinyes que pertanyien a Can Clarisvalls.[2] El 1833, el comerciant de Manresa Carles Torrents i Miralda va adquirir la finca i va fer construir una nova casa a la zona propera a la riera. Les obres van durar fins al 1856, data que figura al barri antic, que hi dona accés des de la riera.[2]
A finals del segle xix, la finca va ser adquirida per la família Lluçà, que poc després la va vendre als Oliva-Rifà.[2] L'any 1951, data que figura al barri que hi dona accés des del sud, i sota sota la direcció de l'arquitecte Francesc Mitjans i Miró, es referen les façanes, donant al conjunt l'aspecte actual.[2]
La finca va restar en mans de la família fins a l'any 1998, quan va ser venuda en subhasta pública.[2]
Descripció
[modifica]Edifici de planta rectangular amb baixos i dos pisos, sobreposat a un d'anterior cobert amb teulada a dues vessants. Destaca especialment la torre o mirador de planta quadrada situat de manera lateral en la coberta, així com les arcades de mig punt suportades per pilastres clàssiques que circumden tot el primer pis.[1]
Els elements arquitectònics són clàssics: balustrades que envolten tot el conjunt, entaulaments, trencaaigües damunt les finestres, i sobretot les dues columnes gegants que presideixen la façana, amb capitells de tipus jònic i que en realitat no tenen funció estructural sinó ornamental.[1]
Pavelló al jardí de la Miralda
[modifica]És de planta hexagonal i cobert per una teulada de sis vessants bastant pronunciats amb teules en forma d'escata. S'utilitza el maó com a element constructiu i decoratiu barrejat amb la rajola de colors decorada amb motius geomètrics.[1]
No té cap utilització o finalitat definida sinó que es pot considerar com un element ornamental més del jardí, encara que contrasta amb altres elements més clàssics d'aquest, com són les fonts, les hídries o les balustrades, així com la mateixa casa d'estil clàssicista.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «La Miralda». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.