La Pantera Rosa torna a atacar
The Pink Panther Strikes Again  | ||
|---|---|---|
 | ||
| Fitxa | ||
| Direcció | Blake Edwards | |
| Protagonistes | ||
| Producció | Tony Adams | |
| Dissenyador de producció | Peter Mullins | |
| Guió | Blake Edwards | |
| Música | Henry Mancini | |
| Fotografia | Harry Waxman | |
| Muntatge | Alan Jones | |
| Productora | United Artists | |
| Distribuïdor | United Artists | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica i Regne Unit | |
| Estrena | 15 desembre 1976 | |
| Durada | 103 min | |
| Idioma original | anglès | |
| Versió en català |  Sí | |
| Rodatge | París | |
| Color | en color | |
| Descripció | ||
| Gènere | cinema de robatoris i comèdia | |
| Lloc de la narració | Europa | |
           
| ||
| ||
La Pantera Rosa torna a atacar (títol original en anglès The Pink Panther Strikes Again) és una pel·lícula britànico-estatunidenca dirigida per Blake Edwards, estrenada el 1976 i doblada al català.[1]
Argument
[modifica]El comissari Dreyfus s'ha enfonsat en la bogeria per la poca traça de Clouseau, el seu subordinat (vegeu pel·lícules precedents), i ha estat internat en una clínica psiquiàtrica. Considerat curat, està a punt de ser alliberat. Desgraciadament, una catastròfica visita de Clouseau el fa recaure en la bogeria i tornar-se un perillós criminal. Dreyfus segresta un savi, inventor d'un raig làser mortífer, i amenaça de servir-se'n si Clouseau no és eliminat ràpidament. Agents secrets de tots els països són encarregats pels seus governs de matar Clouseau...[2]
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]La cançó "Until you love me" (Henry Mancini / Don Black) és interpretada per Michael Robbins.
La cançó "Come to me" (Henry Mancini / Don Black) és interpretada per Tom Jones.
La pel·lícula és trufada de referències cinematogràfiques. En l'únic dibuix animat dels crèdits, es poden veure referències a Alfred Hitchcock Presents, Batman, Somriures i llàgrimes, Cantant sota la pluja i Sweet Charity.
Repartiment
[modifica]- Peter Sellers: Comissari Divisionari Jacques Clouseau
- Herbert Lom: Ex-Comissari Divisionari Charles Dreyfus
- Lesley-Anne Down: Olga Bariosova, l'espia rus
- Burt Kwouk: Cato Fong
- Colin Blakely: Alec Drummond
- Leonard Rossiter: Superintendent Quinlan
- André Maranne: Inspector François Chevalier
- Byron Kane: Secretari d'estat Henry Kissinger
- Dick Crockett: President Gerald Ford
- Richard Vernon: Professor Hugo Fassbender
- Briony McRoberts: Margo Fassbender
- Dudley Sutton: Hugh McClaren
- Hal Galili: Danny Salvo
- Robert Beatty: l'almirall
- Omar Sharif: l'espia egipci
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- 1978: Evening Standard British Film Award a la millor comèdia
- 1977: Premi Guild of America a la millor comèdia
Nominacions
[modifica]- 1977: Oscar a la millor música original per a Henry Mancini i Don Black
- 1977: Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica i Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Peter Sellers
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- Aquesta pel·lícula és el cinquè episodi d'una sèrie de nou pel·lícules:
- 1963: La Pantera Rosa de Blake Edwards
- 1964: A Shot in the Dark de Blake Edwards
- 1968: Inspector Clouseau de Bud Yorkin
- 1975: The Return of the Pink Panther de Blake Edwards
- 1976: La Pantera Rosa torna a atacar de Blake Edwards
- 1978: Revenge of the Pink Panther de Blake Edwards
- 1982: Trail of the Pink Panther de Blake Edwards
- 1983: La maledicció de la Pantera Rosa de Blake Edwards
- 1993: Son of the Pink Panther de Blake Edwards
Referències
[modifica]- ↑ La Pantera Rosa torna a atacar
- ↑ «The Pink Panther Strikes Again». The New York Times.
