Vés al contingut

La Prise d’Orange

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLa Prise d’Orange

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autorvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès antic Modifica el valor a Wikidata
Publicacióc. 1200 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerepoema èpic i cançó de gesta Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deLa Geste de Garin de Monglane (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La prise d'Orange (en cat. La presa d'Orange o La conquesta d'Orange) és una cançó de gesta francesa del cicle de Guillem.[1] Es considera de finals del segle xii o principis del XIII i consta d'uns 1.800 versos decasíl·labs repartits en 62 laisses assonants.[2] Argumentalment és la continuació de Le Charroi de Nîmes i apareix a continuació d'aquesta en els manuscrits cíclics.

Argument

[modifica]

Guillem és a Nîmes, la ciutat que havia conquerit. Un cristià que ha estat captiu a Orange i se n'ha escapat, Guillebert, arriba a Nîmes i explica a Guillem les belleses i riqueses de la ciutat i, particularment, la bellesa de la seva reina Orable. Guillem decideix conquerir "la reina i la ciutat" i, amb Guillebert i el seu nebot Guielin, disfressats de sarraïns, se'n van a Orange. A Orange governa Arragon, fill del rei Tibaut, que en aquest moment està de campanya. Guillem i els acompanyants s'hi presenten i aconsegueixen que els portin fins a Orable, que té les habitacions en una torre, la torre de Gloriette. Allà són descoberts, però la reina els ajuda donant-los armes. Els sarraïns hi entren i els fan presoners, però Orable els allibera i els mostra un passadís secret que va a parar més enllà del Roine per on poden sortir. Guillebert fa el viatge pel passadís i arriba a Nîmes per avisar Bertrand, nebot de Guillem; aquest reuneix un exèrcit i assetja Orange. Ell amb un gruix d'homes entren pel passadís secret fins a Gloriette, on hi ha Guillem, i, des de dins, obren les portes de la ciutat a la resta de l'exèrcit. Un cop conquerida la ciutat, Guillem fa batejar Orable, que rep el nom de Guiburc,[3] i s'hi casa.

Comentari

[modifica]

Més enllà del nom de la dona de Guillem (però evidentment no el seu origen com a reina sarraïna), la cançó no té cap versemblança històrica.

Es conserva en nou manuscrits cíclics, copiada darrere de Le Charroi de Nîmes.[4]

Referències

[modifica]
  1. Vegeu la divisió en cicles a Llista de cançons de gesta franceses.
  2. Vegeu la base de dades ARLIMA
  3. Withburg, nom germànic, va ser realment el nom de la segona dona de Guillem.
  4. ARLIMA

Bibliografia

[modifica]
  • Lachet, Claude, "Prise d'Orange" a Dictionnaire des lettres françaises: le Moyen Âge, éd. Geneviève Hasenohr i Michel Zink, Paris, Fayard (La Pochothèque), 1994 p. 1204-1205.
  • Real, Elena, Épica medieval francesa. Madrid: Síntesis, 2002 ISBN 8477389926 p. 184-187
  • Martí de Riquer, Los cantares de gesta franceses, Barcelona, Ariel, 2009 [traducció a partir de la versió ampliada francesa], ISBN 9788424936150, p. 189-192

Enllaços externs

[modifica]