La Propagadora del Gas (Gràcia)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial i societat  | |||
| Construcció | 1853 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1913 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| ||||
La Propagadora del Gas era una instal·lació industrial de Gràcia, actualment desapareguda. Era situada entre els carrers del Torrent de l'Olla i del Pi (actualment Abdó Terradas) i des del carrer del Perill fins aproximadament l'actual carrer de Còrsega, i va arribar a tenir tres gasòmetres.[1]
Història
[modifica]L'octubre del 1852, l'Ajuntament de Gràcia signà un contracte amb Ramon Salvadó i Serra per a l'enllumenat públic per gas de la vila durant una durada de 25 anys.[2] Una comissió formada por membres del consistori, encapçalats per l'alcalde Josep Balasch i Solà, i alguns dels principals contribuents, va elaborar un plec de condicions on s'estipulaven, entre altres coses, el nombre de fanals (inicialment 28), l'horari del servei (desde la posta de sol fins a les 11 de la nit), i el subministrament a particulars als carrers per on passés la canonada.[3]
L'abril del 1853, es constituí la societat comanditària Ramon Salvadó i Cia amb un capital de 40.000 duros, els socis de la qual eren Ramon Salvadó i Serra, de l'Ametlla (20.000), Josep Martorell i Guitart (4.000), de Calella (4.000), Antoni Rovira i Borrell (4.000), Francesc Font i Romà, de Solsona (2.000), Josep Molas i Vallvé, de Reus (2.000), Josep Jover i Sans, de Copons (4.000), i Jaume Baulenas i Mateu,[4] de Barcelona (10%).[5] El gerent seria Salvadó, i en l'escriptura s'establia que demanarien l’aprovació governamental per a la constitució d'una societat anònima.[2] Aquesta es va constituir el 4 de juny del 1853, amb el nom de La Propagadora del Gas i un capital de 6 milions de rals, repartits en 1.500 accions, amb l'objectiu subministrar gas per a l'enllumenat públic i particular a les províncies de Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Saragossa, Osca i Terol. Els socis eren Ramon Salvadó (1.400.000), Josep Martorell (800.000), Josep Maria Sirvent, de Reus (600.000), Antoni Rovira i Borrell (400.000), Josep Rodríguez i Caparà (800.000), Josep Rovira i Morera, d'Arenys de Munt (400.000), Josep Jover i Sans (400.000), Ignasi Valentí i Colom, d'Igualada (360.000), i Antoni Gatell i Badia, de Torredembarra (400.000).[6][2] El 1855, en la primera junta general d’accionistes, el nombre n'havia augmentat fins a 34.[7]
Uns dies després, el 14 de juny del 1853, Ramon Salvadó va adquirir al fabricant tèxtil Pelegrí Vilaregut i Albafull uns terrenys al costat de la seva fàbrica (coneguda com a Vapor Vell) per 20.000 rals,[8] i un any més tard, els va cedir a la societat.[9] El 1854, la fàbrica de Gràcia ja era acabada i s'hi havien instal·lat el gasòmetre i les canonades.[10] El primer traçat s'estenia pel carrer Gran de Gràcia des de la seva entrada a la vila fins a la cantonada del carrer de Sant Antoni i els carrers de Bonavista, Llibertat, Beat Oriol, Sant Domènec, Santa Eugènia, plaçes de la Llibertat i de la Constitució, on es trobava l'Ajuntament.[11] El 1856, van signar un nou conveni per a ampliar-lo a les zones més densament poblades de la vila i augmentar el nombre de fanals a 78,[12] i el 1859, Ramon Salvadó deixà el carrèc de gerent en mans d'Antoni Rovira.[13][3]
El 1874, la companyia va acordar amb l'Ajuntament de Gràcia la pròrroga del contracte per 20 anys més, i també va signar un altre contracte amb el del veí poble de Sant Gervasi per a l'enllumenat públic, fent-se de la instal·lació i el manteniment de 150 fanals.[14][15] El 1877, es van signar sengles contractes amb els ajuntaments de Sarrià i Les Corts per una durada de 30 anys.[14][15] El 1883, la companyia Eugène Lebon i Cia, la segona subministradora de gas de Barcelona, va adquirir les instal·lacions i els contractes de La Propagadora del Gas per 2.000 de les seves accions.[14][16] Els nous propietaris van adquirir uns terrenys contigus, ampliant la superfície de 6.300 m² a 9.800 m².[17] D'aquesta manera, s'inicià la competència amb la Societat Catalana per a l'Enllumenat de Gas, arribant-se finalment el 1893 a un acord semblant al que s'havia produït a Barcelona, de manera que la primera s'encarregaria del consum públic, i la segona del privat.[18]
Tanmateix, el 1889 es van iniciar els tràmits per a obrir el carrer de Còrsega entre els de Girona i el del Torrent de l'Olla, afectant de ple la fàbrica, a la qual cosa la companyia es va oposar.[19][20] Finalment, el 1913, Lebon va ser absorbida per la Catalana de Gas, i la fàbrica va ser tancada i enderrocada, instal·lant-se una estació reguladora al carrer de Còrsega davant del del Bruc per al subministrament de Gràcia, la part baixa de Sant Gervasi, Sarrià i Les Corts.[21]
Intent frustrat a Barcelona
[modifica]En els seus inicis, la companyia va tenir un intent frustrat d'establir una fàbrica de gas a la mateixa ciutat de Barcelona.[22] Així, a finals del 1853, Jaume Baulenas va adquirir en emfiteusi al comerciant i terratinent Rafael Sabadell i Permanyer una part de l'anomenat «hort d'en Ferlandina» (que fou propietat dels barons de Peramola) i una altra peça de terreny situada al carrer de Ponent (actualment Joaquín Costa),[23] i el 4 de gener del 1854, el gerent Ramon Salvadó va presentar la sol·licitud per a construir-hi una fàbrica de gas segons el projecte de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias.[24]
El 18 de gener s'obrí un estudi sobre el perill que suposava, i després de dos dictàmens favorables, foren presentades les protestes de les religioses del veí Convent dels Àngels i diversos propietaris de l'entorn, de la Sociedad de Seguros Mutuos de Incendios de Barcelona, un dictamen desfavorable de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia, i més protestes de la Casa Provincial de Caritat, de la Casa dels Infants Orfes i de la Junta de Sanitat. Finalment, després de tres mesos de deliberacions, Salvadó va retirar la sol·licitud de llicència.[25] Aleshores, Baulenas vengué els terrenys a la companyia per 16.000 rals,[26][27] que els parcel·là i vengué o establí en emfiteusi a diferents particulars per a edificar-hi cases.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Arroyo, 1992.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Sudrià i Triay i Aubanell i Jubany, 2017, p. 45.
- ↑ 3,0 3,1 Arroyo, 1992, p. 64.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 125, 286.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/16, f. 297-306, 02-04-1853.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/17, f. 76v-88, 4-6-1853.
- ↑ Sudrià i Triay i Aubanell i Jubany, 2017, p. 45-46.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/17, f. 104-108v, 14-06-1853.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/18, f. 634v-639v, 27-06-1854.
- ↑ Sudrià i Triay i Aubanell i Jubany, 2017, p. 46.
- ↑ Arroyo, 1992, p. 64, 66.
- ↑ Arroyo, 1992, p. 65.
- ↑ Sudrià i Triay i Aubanell i Jubany, 2017, p. 47.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Sudrià i Triay i Aubanell i Jubany, 2017, p. 49.
- ↑ 15,0 15,1 Arroyo, 1992, p. 63.
- ↑ Arroyo, 1992, p. 70.
- ↑ Arroyo, 1992, p. 71.
- ↑ Arroyo, 1992, p. 72.
- ↑ «Instruït per a la prolongació dels carrers Còrsega / Roger de Lluria / Bruch /Terrassa / Venus i expropiació de les finques afectades. Indemnització dels terrenys i fàbrica de gas de la Sociedad Lebón y Cia, segons la sentencia del tribunal Contenciós-administratiu, per l'obertura dels carrers esmentats». Planejament i gestió urbanística 1889/302. AMDG.
- ↑ Arroyo, 1992, p. 71-72.
- ↑ Arroyo, 1992, p. 73.
- ↑ Arroyo, 1992, p. 63, 72.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/17, f. 469-477, 01-12-1853.
- ↑ «Construcció d'un gasòmetre al carrer Poniente (actual Joaquim Costa), propietat de Ramon Salvadó». Q136 Obres públiques 3/1 1444 bis. AMCB, 1854.
- ↑ Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 84. ISBN 978-84-9156-216-0.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/18, f. 640v-644, 27-06-1854.
- ↑ Jurisprudencia civil. Colección completa de las sentencias del Tribunal Supremo, vol. 65, 1889, p. 104-107.
Bibliografia
[modifica]- Arroyo, Mercedes «"La Propagadora del Gas" de Gracia: Articulación del territorio y administración municipal». Ciudad y Territorio, 94, 1992, pàg. 61-77.
- Sudrià i Triay, Carles; Aubanell i Jubany, Anna Maria. Història de la indústria del gas a Catalunya. Fundació Gas Natural Fenosa, 2017. ISBN 978-84-617-8649-7.