Vés al contingut

La Remunta

Infotaula edifici
Infotaula edifici
La Remunta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCentre (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarles Martí Feced Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 21′ 35″ N, 2° 05′ 37″ E / 41.35961°N,2.09351°E / 41.35961; 2.09351
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC20700 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deIsidor d'Angulo i Agustí Modifica el valor a Wikidata

La Remunta, antigament coneguda com Ca n'Agustí o Ca n'Angulo,[1] és una masia de l'Hospitalet de Llobregat catalogada com a bé cultural d'interès local.[2]

Història

[modifica]

Antigament pertanyia als Fatjó.[1] El jurista Tomàs Fatjó i Marsal (1675-1729),[3] austriacista durant la Guerra de Successió, es va exiliar el 1714 i probablement retornà a Catalunya després del Tractat de Viena (1725).[4] El seu patrimoni passà a mans del seu net Tomàs Agustí i Fatjó,[3][1] la filla del qual, Montserrat Agustí i Mena, es va casar amb el militar Manuel de Angulo y Ante,[3] nascut a Popayán i que fou un dels promotors del Canal de la Infanta.[1]

El seu fill Isidor d'Angulo i Agustí (1812-1854)[5] fou un economista agrònom i terraninent del Delta del Llobregat.[1] El 1886, el Ministeri de la Guerra va comprar la casa i la finca de 8,5 hectàrees a la seva vídua Mercè Bertran i d'Amat per la quantitat de 75.000 rals de billó.[1] Va ser destinada al cos d'artilleria fins al 1902, en què va passar a Dipòsit de Sementals d'Artilleria, que li va donar el seu nom popular. El 1994 s'hi va instal·lar una escola de capacitació agrària.[2]

El 2007 va ser cedida a l'Ajuntament de l'Hospitalet, i entre 2013 i 2014 les cavallerisses van rehabilitades com a escola bressol.[6]

Descripció

[modifica]

Es de planta basilical amb coberta a dues vessants en el cos central i a una sola al costat esquerre. El costat dret presenta un terrat. A la façana principal s'obren tres obertures a la planta baixa i altres tres al primer pis, però la porta principal està situada al centre del primer pis i s'accedeix a ella mitjançant una escala doble. A les golfes s'obren dues finestres amb l'ampit motllurat. Totes les obertures, excepte les de la planta baixa, tenen la llinda i els brancals de carreus de pedra vista. La façana posterior és similar a la principal excepte a nivell de les golfes on s'obre una galeria de cinc arcs de mig punt.[2] A la llinda de la porta del darrere hi ha la data de 1691.[2]

El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades a cuidar del bestiar de la caserna: quadres, infermeria veterinària, obrador per a ferrar, etc. Són edificacions d'una o dues plantes realitzades en maó pintat o arrebossat i cobertes de terrat o de teulada a doble vessant, com al mòdul de magatzem. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i es troben alguns elements decoratius com pilastres adossades als murs, frontons corbats als terrats, motllures llises a la part superior de les obertures, etc.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «La Remunta de l’Hospitalet. Dels Fatjó i els Brugarolas als Angulo». Històries des de Bellvitge. Història medieval i actual de l'entorn de Barcelona, 08-06-2021.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Masia la Remunta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. 3,0 3,1 3,2 AHPB, notari Manuel Lafont de Tomàs, manual 1.254/35, f. 356-372, 15-05-1855. Venda de la casa del carrer de la Canuda, 26 per Mercè Bertran i d'Amat a Gaietà Maria d'Amat i d'Amat, marquès de Castellbell i de Castellmeià.
  4. «Tomàs Fatjó i Marsal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Marcé i Sanabra, Francesc. Hospitalencs d'ahir. Hospitalet de Llobregat: Ateneu de cultura popular L'Hospitalet de Llobregat, 1994, p. 9-12. ISBN 84604951994. 
  6. «La Remunta». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Enllaços externs

[modifica]
  • «La Remunta». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Caserna de La Remunta». Arxiu Municipal de l'Hospitalet.