Vés al contingut

La Sala (Viladrau)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
La Sala
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia i casa forta Modifica el valor a Wikidata
Part deParc Natural del Montseny Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud746 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaViladrau (Osona) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióA ponent del nucli de Viladrau Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 50′ 26″ N, 2° 21′ 33″ E / 41.8406°N,2.3592°E / 41.8406; 2.3592
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1765-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006176 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1973 Modifica el valor a Wikidata

La Sala és una obra de Viladrau (Osona) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Descripció

[modifica]

Resta una torre rodona d'angle, medieval, al costat del mas dels segles XVII-XVIII.[1]

És una masia de planta rectangular (23x13) assentada sobre un turonet de roca, formant per l'E i pel N un mur atalussat. S'observen diverses fases constructives. Està coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana de llevant i a tres vessants al sector S del cos de porxos adossat a la planta. Consta de planta (talús), primer pis i golfes la part més antiga; un cos de porxo adossat a la façana principal (amb planta i dos pisos) i a la façana S (amb planta i primer pis) amb dos pilars centrals i una torre adossada a l'angle N.[1]

La façana principal presenta a la planta (façana antiga sota el porxo central) un portal rectangular d'emmarcament de gres i llinda de roure i una finestra amb emmarcament de totxo a la façana del cos de porxo en el sector N, i en el S uns baixos que donen a unes corts, parcialment tapiats amb una finestra amb forjat. Al primer pis (sector N) un porxo amb barana de ferro forjat, un portal central i dues finestres laterals, i, al sector sud, un porxo amb barana i dos portals. A les golfes hi ha dues finestretes d'emmarcament de gres i llinda de roure.[1]

La façana nord presenta una torre amb dues espitlleres al primer pis i una finestra d'arc de mig punt de gres vermell a l'alçada de les golfes. A la planta i primer pis hi ha dues finestres. Al sector oest presenta un portal que dona accés (mitjançant escales) al cos de corts adossat a la façana oest i a la sud, la qual presenta al primer pis tres finestres amb emmarcament de gres.[1]

Formen part de la domus les seves muralles de tancament, torres i altres elements defensius. De la domus medieval es conserva la torre circular i un mur de tancament perimetral, al sud-est. La resta de murs de tancament (perimetrals i interiors) i estructures haurien quedat integrades a la masia del segle xvii, que aprofitaria algun dels murs i estructures.[1]

Història

[modifica]
Foto de cap al 1920

El mas Sala s'esmenta el 1226 quan el clergue de Viladrau Bernat de Sala el va cedir a Estefania d'Osor, però sembla que l'origen del mas pot remuntar-se alguns segles abans. Entre 1271 i 1298 consten un Bernat de Sala i un Guillem de Sala. El 1322 estava en poder de Ramona de Sala i dels seus fills. El 1329 surt un Berenguer ça Sala actuant prop de fra Ramon de Vilademany, el qual per causes que s'ignoren s'instal·la al mas.[1]

El 1359 el cavaller Roger de Vilademany es casa amb Esclarmonda de la Sala i funda així un nou llinatge que emparentarà la Sala amb la noblesa de l'època, que perdura fins al 1522, en que Violant de Cruïlles i de Vilademany estableix com a propietari a Bartomeu Sala (possible antic masover i avantpassat del bandoler Joan Sala alies Serralonga). La família Sala hi resideix fins al 1645 en que el mas, després d'un plet, és subhastat i adjudicat al pubill dels Molins. Fins a la desamortització del 1837, el mas Sala pertanyia a l'església de la Pietat de Vic i a partir d'aleshores ha passat per diversos propietaris.[1]

El trobem registrat en els fogatges de la "Parròquia y terme de Viladrau fogajat a 6 d'octubre 1553 per Joan Masmiguell balle com a par en cartes 230", juntament amb altres 32 que continuaven habitats després del període de pestes, on consta un tal "Joan Sala". Els actuals propietaris no mantenen el cognom d'origen.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «La Sala». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 octubre 2017].