La Torre (l'Escala)

Infotaula edifici La Torre
Dades
Tipus	Casa
Construcció	segle XVIII
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Altitud	7 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	l'Escala (Alt Empordà)
Localització	Rda. de la Mar d'en Manassa, 2 - c. del Nord
42° 07′ 36″ N, 3° 07′ 56″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	38101

La Torre és una casa del municipi de l'Escala inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

Situada dins del nucli antic de la població de l'Escala, a l'extrem nord del terme i formant cantonada entre els carrers del Nord i la ronda de la Mar d'en Manassa.

Edifici cantoner de planta rectangular, format per tres crugies adossades. Les dues dels extrems presenten planta baixa i dos pisos, la davantera amb la coberta plana i construïda a manera de torre, i la posterior a un sol vessant de teula. El cos central té la coberta plana amb terrat i està distribuït en dues plantes. La façana principal està orientada a mar i presenta un portal d'arc de mig punt adovellat per accedir a l'interior de l'edifici. La dovella clau té gravada una creu entre l'any de construcció 1954 i el nom de LA TORRE a sota. Damunt hi ha una finestra per planta i d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana lateral presenta, a la planta baixa, quatre finestres quadrades alineades i amb l'emmarcament de pedra ben escairada i reixes de ferro. En canvi, al pis n'hi ha dues amb els ampits motllurats i bastides amb carreus de pedra.

Els paraments estan arrebossats i pintats de blanc, la façana principal en millors condicions que la lateral.

Història

Les tres cases situades al carrer Cargol, juntament amb la Torre, corresponen a cases reformades que conserven l'estructura del s. XVIII.

En aquest cas, l'immoble va ser restaurat a mitjans del segle xx, tal com ho testimonia la inscripció a la dovella clau del portal d'accés principal, on s'aprecia el mot LA TORRE, que dona nom a l'edifici, una creu de Malta, i l'any 1954, data de la reforma duta a terme per l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio.

Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 1898 -1978) fou arquitecte municipal de la Bisbal d'Empordà i catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. És l'autor del Palau de les Arts Gràfiques per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en col·laboració amb Raimon Duran i Reynals, actual Museu d'Arqueologia de Catalunya. Emmarcat dins d'un cert eclecticisme (Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, 1967), construí diverses obres a Figueres, S'Agaró, el golf de Roses, etc.

A l'Alt Empordà són remarcables les obres a la ciutat de Figueres com l'Escalinata del Parc de Bosc, la Casa Comet, la Casa Dalfó, la Casa Galter, la Casa Cordomí-Canet, la Casa Soler, l'edifici d'habitatges Argemí Abadal i el Monument a Pep Ventura, entre d'altres.