Vés al contingut

La Torre dels Flares

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Torre dels Flares
Imatge
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 58′ 53″ N, 0° 34′ 37″ O / 38.981404°N,0.576857°O / 38.981404; -0.576857
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Costera
MunicipiCanals Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població78 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46659 Modifica el valor a Wikidata


La Torre dels Flares[1][2] (també anomenada la Torre de Cerdà[1][3] i oficialment Torre Cerdà) és una localitat del municipi de Canals situada al nord de la vila, vora Cerdà. L'any 2023 tenia 75 habitants (INE).[4]

La localitat compta amb una església del segle xviii dedicada a la Mare de Déu de l'Encarnació, dependent de la parròquia de Cerdà.[5] Les festes patronals de la Torre, en juliol, són en honor de la Mare de Déu del Carme.[6][7]

Història

[modifica]
Segell de l'antic Ajuntament de la Torre de Cerdà en 1857
Monument a la plaça de la Pau dedicat a Enric Ballester Nadal, alcalde pedani

La primera referència documental a la població data de 1298, quan Alonso Pérez, alcaid del castell de Múrcia, juntament amb la seua esposa Maria, vengueren el lloc, conegut aleshores com Benitaro, Benitoro, Benicoro o el Toro, al general dels frares mercedaris del convent de Sant Miquel de Xàtiva, Pedro Amerio, per 3.200 sous.[3][8][9] Aquest fet motivà el topònim actual de la Torre dels Flares,[3] tot i que també va conviure amb el de la Torre dels Cristians, ja que es tractava de l'únic lloc de la contornada habitat no per moriscos, sinó per cristians vells.[8] Tanmateix, després de l'expulsió d'aquells, la Torre va quedar semidespoblada, ja que els habitants van preferir anar-se'n a repoblar altres despoblats.[8]

La Torre fou venuda pels frares de la Mercé l'any 1740 al llavors regidor de Xàtiva (anomenada en aquella època San Felipe), Lluís Cerdà i Rotlà, que també era senyor de Cerdà i Aiacor.[8] Des d'aquell moment la població va passar a ser coneguda com la Torre de Cerdà,[9] bé que el nom popular ha seguit sent el de la Torre dels Frares.[3] Més tard, en morir el fill de Lluís Cerdà, Francesc, l'any 1770, el lloc va passar, junt amb la resta dels béns del vincle establit per ell mateix, a Antoni Teixidor, marqués de Montortal.[8]

El municipi fou incorporat al d'Aiacor, degut a les seues petites dimensions i escassa població, per reial ordre del 15 d'octubre de 1877.[8][10] La unió a Aiacor en lloc de Cerdà, segons Alfons Vila, fou motivada per la por a ser-hi «absorbits» a causa de la major proximitat entre els nuclis.[8] Junt amb Aiacor, va passar a ser annex de Canals el 30 de novembre de 1879, tot i les protestes de l'Ajuntament de l'Alcúdia de Crespins, que denunciava no haver sigut avisada del procediment.[8][10]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
(Font: INE,[11][4] Institut Geogràfic i Estadístic[12])
1842185718601888200020052010201520202023
22326926920461751801327675
1842, 1888-: població de dret; 1857-1860 població de fet.
Les dades poblacionals fins al 1860 reflecteixen les del municipi de Torre Cerdà, incorporat al d'Aiacor el 1856 i novament, dins d'ell, al de Canals el 1879.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Pérez Sancho, Llum; Fayos Navarro, Sandra. Canals. La Costera. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2006 (Toponímia dels Pobles Valencians). 
  2. «Corpus toponímic valencià». Acadèmia Valenciana de la Llengua. Arxivat de l'original el 2019-10-23. [Consulta: 8 setembre 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Fayos Navarro, Sandra; Pérez Sancho, Llum. Coneguem els nostres noms de lloc: introducció a la toponímia del terme de Canals. Canals: Ajuntament de Canals, 2005, p. 157-8. 
  4. 4,0 4,1 «Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por unidad poblacional». INE.
  5. Cerdà i Ballester, Josep; Pérez Giménez, Juan Ignacio; Serra Estellés, Xavier. Inventari dels arxius parroquials de la Costera, 2013, pp. 88, 97. ISBN 978-84-95269-55-3. 
  6. «Torre-Cerdà celebra aquesta setmana les seues festes en honor a la Mare de Déu del Carmen». Ajuntament de Canals, 13-07-2017. [Consulta: 3 agost 2024].
  7. «Torre-Cerdà celebrarà la setmana que ve les seues festes» p. Xtradio, 07-07-2023. [Consulta: 3 agost 2024].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 Vila Moreno, Alfons. «Aproximació a la història de la Torre de Cerdà». Papers de la Costera. Amics de la Costera [Xàtiva], núm. 5, 10-1987, pàg. 97-118. ISSN: 0214-9893.
  9. 9,0 9,1 Ventura Conejero, Agustí. «Alguns topònims històrics de la governació, terme general i particular de la ciutat de Xàtiva». Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, núm. 71 (IV Col·loqui d'Onomàstica Valenciana / XXI Col·loqui de la Societat d'Onomàstica, Ontinyent, 1995, vol. II), 1997, pàg. 1221.
  10. 10,0 10,1 Sanchis y Sivera, José. Nomenclator geográfico-eclesiástico de los pueblos de la diócesis de Valencia. València: M. Gimeno, 1922. 
  11. «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». INE. [Consulta: 2 juny 2019].
  12. Instituto Geográfico y Estadístico. Nomenclator de las ciudades, villas, lugares, aldeas y demás entidades de población de España en 1º de enero de 1888.