Vés al contingut

La Transfiguració de Pinyeres

Infotaula edifici
Infotaula edifici
La Transfiguració de Pinyeres
Imatge
L'església l'any 1997 Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Altitud228 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBatea (Terra Alta) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPinyeres, Batea Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 07′ 32″ N, 0° 12′ 35″ E / 41.12565°N,0.20966°E / 41.12565; 0.20966
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC11693 Modifica el valor a Wikidata

La Transfiguració de Pinyeres fou l'església parroquial de l'antic poble de Pinyeres, avui un despoblat del municipi de Batea (Terra Alta). Està situada vora el riu Algars a uns quatre quilòmetres al nord de la carretera que va de Batea a Maella. Està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

La Transfiguració de Pinyeres forma part d'un grup de temples petits de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre que per la seva tipologia han estat qualificats de singulars.[1] Estilísticament pertanyen al romànic tardà o protogòtic. Foren bastits el segle xiii durant la colonització de les terres de l'Ebre per iniciativa del comanador templer de Miravet d'acord amb el bisbe de Tortosa. Són petits, de planta rectangular i capçalera plana i construïts de carreuada i maçoneria. A la base dels murs perimetrals, a manera de sòcol, tenen una bancada de pedra des d'on s'eleva una estructura d'arcs de diafragma transversals, de contorn apuntat, que aguanten una coberta de lloses de pedra sobreposades.

Interior del temple (1985)

L'església de Pinyeres és la més gran del grup. Mesura 16,10 m de llarg, 6.15 d'ample i 3,8 d'alt. Com d'habitud, va coberta a doble vessant per un sostre de lloses sobreposades que suporten arcs diafragmàtics apuntats, en aquest cas, nou, separats entre si poc més d'un metre. Aquests arcs arrenquen a un metre de terra mitjançant pilars amb impostes. Es curiosa la solució tècnica que s'adoptà en dos arcs que coincidien amb les portes de migdia i tramuntana, consistent en carregar-los sobre mènsules murals situades a l'altura pertinent.

Té dues portes, una situada al nord que comunica amb la sagristia i altra, la principal, al sud. Aquesta és adovellada, de mig punt amb impostes i guardapols. A sobre d'ella s'eleva una esvelta espadanya de tres arcs. En tota la nau només hi ha una finestreta molt petita i estreta situada al mur de migdia. A tramuntana quatre potents contraforts aguanten el mur.[2]

Història

[modifica]

En el procés de feudalització de les terres de l'Ebre, l'any 1280, el comanador templer de Miravet atorgà la carta de població pertinent.[3] Actualment els territoris de Pinyeres, Algars i Batea constitueixen l'actual municipi de Batea; antigament, juntament amb el castell i lloc d'Almudèfer, formaren la sots‑comanda templera d'Algars, que tenia la seu en el castell d'Algars.

Les Pinyeres l'any 1354 contava amb 13 focs i va ser independent de Batea fins al 1841 que junt amb Algars fou agregat a l'anterior. Poc anys després l'església fou desafectada. Fins a 1936, els veïns hi celebraven un aplec el dia 6 d'agost.[4]

Referències

[modifica]
  1. Sant Bartomeu de les Camposines -la Fatarella-, Santa Magdalena de Berrús -Riba-roja-, Sant Joan d'Algars -Batea-, la Transfiguració de Pinyeres -Batea- i Santa Anna d'Almudèfer -Caseres- (Ventosa, 1986; Fuguet, 1985).
  2. Fuguet, 1985, i 1995.
  3. Alanyà, 1991.
  4. «La Transfiguració de Pinyeres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Josep ALANYÀ i ROIG (1991), "La carta de poblament de Pinyeres (Batea, Terra Alta) (1280)", Anuario de Estudios Medievales, 21, (Barcelona), p. 97-141.
  • Joan FUGUET SANS (1985),«Arquitectura de les capelles templeres a la Catalunya Nova», a Primeres Jornades sobre els Ordes religioso‑militars als Països Catalans, Montblanc, octubre 1985 (publicat a Aplec de Treballs, 9, Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 1989).
  • —(1989), L'arquitectura dels templers a Catalunya, Tesi Doctoral dirigida pel Dr. Antoni José i Pitarch. Universitat de Barcelona, (Col·lecció de Tesis Doctorals Microfitxades, núm. 840).
  • —(1995), L'arquitectura dels templers a Catalunya, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona.
  • Enric VENTOSA SERRA (1986): Esglésies singulars de la Terra Alta, Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona.

Enllaços externs

[modifica]