La chica de los anuncios
Aparença
![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Pere Lazaga Sabater ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Pedro Masó ![]() |
Guió | Pedro Masó i Rafael J. Salvia ![]() |
Música | Antón García Abril ![]() |
Fotografia | Juan Mariné Bruguera ![]() |
Muntatge | Alfonso Santacana ![]() |
Productora | CB Films ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya ![]() |
Estrena | 27 setembre 1968 ![]() |
Durada | 85 min ![]() |
Idioma original | castellà ![]() |
Color | Eastmancolor ![]() |
Recaptació | 108.915 € ![]() |
Descripció | |
Gènere | comèdia ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
La chica de los anuncios és una pel·lícula espanyola de comèdia estrenada al setembre de 1968, dirigida per Pedro Lazaga i protagonitzada en els papers principals per Juan Luis Galiardo i Sonia Bruno.[1][2]
Sinopsi
[modifica]Yola viu en un poble malagueny i el somni de la seva vida és convertir-se en una model famosa, i es trasllada a viure a Madrid per a aconseguir el seu objectiu. Després d'un cop de sort, Yola impedeix un atracament i el seu nom apareix l'endemà en tots els periòdics. En un tres i no res, aconsegueix ser una noia popular.
Repartiment
[modifica]- Sonia Bruno: Yola.
- Juan Luis Galiardo: Leo.
- Juanjo Menéndez: Louis Armstrong.
- Karina: Bea.
- Valeriano Andrés: Mariano.
- Rafaela Aparicio: Manuela.
- Florinda Chico: Angustias.
- Sancho Gracia: Teddy.
- Rafael Navarro: Don Andrés.
- Adriano Domínguez: agent publicitari
- Rafael Hernández: atracador.
- Jesús Álvarez: locutor de TVE.
- José Luis Uribarri: locutor TVE.
- Francisco Camoiras: empleat de l'estudi publicitari.
Premis
[modifica]Sonia Bruno va guanyar el premi a la millor actriu als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1968.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «La chica de los anuncios». ABC. [Consulta: 12 novembre 2019].
- ↑ La chica de los anuncios a sensacine
- ↑ Félix Martialay El cine español durante el franquismo, p. 162-166