Vés al contingut

La cripta e l'incubo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa cripta e l'incubo
Fitxa
DireccióCamillo Mastrocinque Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMarco Mariani Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióDemofilo Fidani Modifica el valor a Wikidata
GuióErnesto Gastaldi i Tonino Valerii Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarlo Savina Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGiuseppe Aquari i Julio Ortas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRoberto Cinquini Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAlta Vista (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1964 Modifica el valor a Wikidata
Durada85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Recaptació989.283,79 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enCarmilla Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de vampirs i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióÀustria Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0057280 FilmAffinity: 952048 Allocine: 27009 Rottentomatoes: m/crypt-of-the-vampire Letterboxd: crypt-of-the-vampire Allmovie: v112962 TMDB.org: 221767 Modifica el valor a Wikidata

La cripta e l’incubo és una pel·lícula de terror italo-espanyola de 1964 dirigida per Camillo Mastrocinque. La pel·lícula està basada en la novel·la de 1872 Carmilla de Sheridan Le Fanu.

Castell de Balsorano, localització de la pel·lícula

Sinopsi

[modifica]

El comte Ludwig i la seva filla Laura viuen a l'antic castell de Karnstein, presa de constants malsons. Per dissipar la sospita que un avantpassat dels Karnstein es va reencarnar en la seva filla, el comte crida al castell un jove erudit, Klauss, per descobrir els motius que fan que en el malson de Laura mori una de les persones que ella somia. Klauss llegeix pergamins antics i sembla haver trobat un rastre; però just quan està a punt d'esbrinar el misteri, el comte Ludwig li prohibeix continuar.

La detenció dels escorcolls provoca una sèrie de crims: primer el d'un vell contacontes després el d'una jove cambrera, seguit de la vella infermera de la Laura. En aquest punt, cada reserva del conte cau. Klauss reprèn febril la seva investigació i el misteri es revela.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

És la tercera adaptació de la novel·la, després de Vampyr de Carl Theodor Dreyer i Et mourir de plaisir de Roger Vadim.[1][2] Segons Tonino Valerii, el guió es va escriure en tres dies, mentre que Ernesto Gastaldi va afirmar que va ser escrit en 24 hores. Gastaldi també ha afirmat que va mentir a un productor dient que tenien un guió preparat, i després va tornar a casa per escriure el guió per tornar al productor l'endemà. El títol original del guió es titulava La maledizione dei Karnstein.[1]

La pel·lícula anava a ser dirigida originalment per Antonio Margheriti. A causa d'altres compromisos, la pel·lícula va ser cedida a Camillo Mastrocinque per dirigir-la. Mastrocinque era més conegut per les seves pel·lícules de comèdia, i va ser suggerit per l'agent Liliana Biancini per ajudar a trobar el nou treball del director. Tonino Valerii també va ser l'assistent de direcció al plató, i més tard va afirmar que va rodar personalment diverses escenes de la pel·lícula.[1]

Estrena

[modifica]

Es va estrenar a Itàlia el 27 de maig de 1964 on va ser distribuïda per MEC. Va recaptar un total de 69,541 milions de lires italianes.[3] Va ser llançat directament a la televisió als Estats Units per AIP-TV com a Crypt of the Vampire. Es va estrenar a les sales de cinema al Regne Unit com a Crypt of Horror.[4]

La pel·lícula es va estrenar en DVD el 2012 per Retromedia/Image als Estats Units on conserva el títol Crypt of the Vampire, mentre que els crèdits de la pel·lícula l'anomenen Terror in the Crypt.[4]

Recepció

[modifica]

En una ressenya contemporània, un crític anònim del Monthly Film Bulletin va descriure la pel·lícula com "de vegades bastant atmosfèrica" i amb un "clímax efectiu". La ressenya va concloure que la resta de la pel·lícula era "lenta i estàtica, actuada i dirigida amb indiferència, i mal doblada".[5]

Notes

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Curti, 2015, p. 129.
  2. Paul, 2005, p. 18.
  3. Curti, 2015, p. 128.
  4. 4,0 4,1 Curti, Roberto (2015-04-02). Italian Gothic Horror Films: 1957-1969 (Kindle location 3595). McFarland. Kindle edition.
  5. «Crypt of Horror "(La Maldicion de los Karlstein)"». Monthly Film Bulletin 32 (372) (Londres: British Film Institute). Jan 1965: 8–9. ISSN 0027-0407. 

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]