Vés al contingut

La cursa de la mort

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa cursa de la mort
Death Race 2000
Fitxa
DireccióPaul Bartel
Protagonistes
David Carradine
Sylvester Stallone
Director artísticBeala Neel i Robin Royce
ProduccióRoger Corman
GuióRobert Thom i Charles B. Griffith, adaptació d'una història d'Ib Melchior
MúsicaPaul Chihara
FotografiaTak Fujimoto
MuntatgeTina Hirsch
VestuariJane Ruhm
ProductoraNew World Pictures
Columbia Associates
DistribuïdorNew World Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1975
Durada84 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost300.000 dòlars
Recaptació8.000.000 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereAcció, Ciència-ficció
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Temaautomòbil Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0072856 FilmAffinity: 326133 Allocine: 10049 Rottentomatoes: m/death_race_2000 Letterboxd: death-race-2000 Mojo: deathrace2000 Allmovie: vm450805 TCM: 23983 Metacritic: movie/death-race-2000 TV.com: movies/death-race-2000 AFI: 55430 TMDB.org: 13282 Modifica el valor a Wikidata

La cursa de la mort (Death Race 2000) és una pel·lícula de ciència-ficció estatunidenca dirigida per Paul Bartel, estrenada el 1975, inspirada en la novel·la The Racer, d'Ib Melchior, publicada el 1956. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

L'any 2000, el Sr. President, cap del Partit Únic, regna com a amo sobre el conjunt de la Terra, després de la fallida mundial de 1979. El principal esdeveniment esportiu és aleshores la prova automobilística transcontinental, un joc de telerealitat on cinc bòlids que han sortit de la costa est dels Estats Units han d'arribar a "New Los Angeles", a Califòrnia, marcant el màxim de punts aixafant vianants. Cada cotxe és condecorat i és conduït per una parella pilot-navegador assortida: el toro de Midwest per Calamity Jane (Mary Woronov), el lleó romà per Neró, el coet nazi per Matilda... Els competidors més seriosos són tanmateix "Metralleta Joe Vitarbo" (Sylvester Stallone), i Frankenstein (David Carradine), supervivent multiempeltat de les carreres precedents. Aquest té justament una nova navegant, totes les altres sont mortes. Tanmateix un grup de rebels es prepara per sabotejar la carrera, i tot i que tots els cops són teòricament permesos, és estretament vigilada pel govern... i ni Frankenstein ni la seva navegant no són realment les persones que diuen ser...[2]

Comentari

[modifica]

Crítica acerba de totes les derives de la societat americana que es podia imaginar un realitzador de 1975, Death Race 2000 és sovint considerada com una de les més brillants pel·lícules de sèrie B.[3] Bastant visionària, aquesta pel·lícula imagina l'entusiasme extrem de la gent per a la telerealitat, fins i tot empesa a la barbàrie. Sylvester Stallone interpretarà més tard Demolition Man, encara una sèrie B en forma de sàtira dels excessos d'una societat, però aquesta vegada sota l'angle postcyberpunk de la «distopia agradable».

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]
  • Licorne d'or al Festival internacional de París de cinema fantàstic i de ciència-ficció.

Referències

[modifica]
  1. ↑ esadir.cat. La cursa de la mort. esadir.cat. 
  2. ↑ «Death race 2000». The New York Times.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.festivaldesmauditsfilms.com/index.php?option=com_content&view=article&id=171%3Ala-course-a-la-mort-de-lan-2000&catid=57%3Afilms-2011&Itemid=59&lang=fr[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_cursa_de_la_mort&oldid=34335169»