Vés al contingut

La decapitació de Sant Joan Baptista (Caravaggio)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaLa decapitació de Sant Joan Baptista

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorCaravaggio Modifica el valor a Wikidata
Creació1608
Mètode de fabricacióclarobscur Modifica el valor a Wikidata
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Movimentbarroc Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida361 (alçària) × 520 (amplada) cm
Col·leccióCocatedral de Sant Joan (La Valletta) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataHistorial d'exposicions
2016 Europeana 280 Modifica el valor a Wikidata

La decapitació de Sant Joan Baptista és una pintura a l'oli del pintor italià Caravaggio. Segons Andrea Pomella a Caravaggio: An Artist through Images (2005), el quadre es considera l'obra mestra de Caravaggio, com també "una de les obres més importants de la pintura occidental."[1]

La imatge mostra l'execució de Joan Baptista, mentre Salomé està dreta amb una plata daurada per rebre el seu cap. Una altra dona, que s'ha identificat com a Heròdies o simplement com una dona que passava que s'adona que l'execució és equivocada,[2][3] està dreta en estat de xoc mentre un escarceller dona instruccions i el botxí acaba de tallar el cap amb una daga. L'escena, popular entre els artistes italians en genreal i amb el mateix Caravaggio, no està inspirada directament en la Bíblia, sinó en la història tal com s'explica en Llegenda àuria.[4]

És l'única obra de Caravaggio que porta la signatura de l'artista, escrita en el bassal de sang de la gola tallada de Joan Baptista.[5] Hi ha molt espai buit a la imatge, però com que el llenç és gran, les figures són aproximadament de mida natural.[6]

Segons John Varriano a Caravaggio: the Art of Realism (2006), Caravaggio va dibuixar el fons pel quadre a partir d'una descripció d'una presó al codi penal dels Cavallers de Malta.[7] Tal com és propi de les seves pintures finals, el nombre d'objectes i el detall d'aquests és mínim.[8]

Referències

[modifica]
  1. Pomella, Andrea. Caravaggio: an artist through images. ATS Italia Editrice, 2005, p. 106. ISBN 978-88-88536-62-0 [Consulta: 28 juny 2010]. 
  2. Harris, Ann Sutherland. Seventeenth-century art & architecture. Laurence King Publishing, 2005, p. 48. ISBN 978-1-85669-415-5 [Consulta: 28 juny 2010]. 
  3. Gaul, Simon. Malta Gozo & Comino, 4th. New Holland Publishers, 1 octubre 2007, p. 109. ISBN 978-1-86011-365-9 [Consulta: 28 juny 2010]. [Enllaç no actiu]
  4. Hibbard, Howard. Caravaggio. Westview Press, 5 març 1985, p. 228. ISBN 978-0-06-430128-2 [Consulta: 28 juny 2010]. [Enllaç no actiu]
  5. Rowland, Ingrid Drake. From heaven to Arcadia: the sacred and the profane in the Renaissance. New York Review of Books, 2005, p. 163. ISBN 978-1-59017-123-3 [Consulta: 28 juny 2010]. 
  6. Hibbard (1985), 232.
  7. Varriano, John L. Caravaggio: the art of realism. Penn State Press, 2006, p. 116. ISBN 978-0-271-02717-3 [Consulta: 28 juny 2010]. 
  8. Varriano (2006), 125.